04 Jun Coronavirus 4 juny 2020
CAP MORT
Fa dos dies el mitjans de comunicació és varen fer ressò de la notícia: cap mort a Espanya. És una bona noticia. Tanmateix, si ja s’acusava un cert relaxament pel que fa a les mesures de precaució –amanides per les imatges de platges abarrotades i festetes molt animades– ara, amb aquesta notícia, això encara pot anar a més. De tota manera, no s’ha produït cap rebrot. Ni tant sols la “sortida de to” de Lleida –que ha fet que no canviessin de fase– s’ha considerat com un rebrot. Ràpidament s’han localitzat als protagonistes, se’ls ha aïllat i s’ha avisat als qui poguessin estar en contacte. És la feina dels anomenats “rastrejadors”. La seva tasca és trucar als qui estiguessin en contacte per dir-los que s’aïllin durant 40 dies. Un altra cosa és que ho facin, és clar…
Sigui com sigui, les bones notícies com aquesta no ens han de fer perdre la prudència. “El virus encara és entre nosaltres” no paren de dir els experts. “No podem relaxar-nos i baixar la guàrdia”. Convé recordar-ho per què no deixem de ser un país de picaresca –a Espanya– i de “pillos” –a Catalunya– i a la mínima que et gires ja te l’han jugada…
Recordo que quan es va deixar anar a les platges –per passejar, sense prendre el sol o banyar-se– sorgien moltes situacions de picaresca. Amb les platges plenes de gent, els guardes avisaven a la gent, però, quan es giraven, ja tornaven a estar a l’aigua. Em va fer molta gràcia un que estava prenent el sol. Quan el guàrdia anava al seu encontre, el personatge en concret –que estava de boca terrosa– va començar a fer exercici. Amunt i avall, amunt i avall. Curiós i divertit, però també una mica ridícul, no?
Amb la quantitat de supòsits que aquests dies és donen és molt difícil que tot això es pugui controlar. Per això les nostres autoritats apel·len constantment a la responsabilitat. Ara per ara, la prioritat es recuperar el turisme i veure si l’economia surt una mica del pou. Fins i tot hi ha una mena de cursa per veure quin país obre abans les fronteres per deixar que els turistes estrangers –que son els qui donen de debò– gastin els seus diners. Els candidats son Grècia, Itàlia i Espanya. L’1 de juliol és la data fixada.
Mentrestant, segueix havent-hi gent que està patint aquesta situació. Les cues per anar a buscar menjar, els enterraments que no s’han donat, la gent que ara comença a sortir de casa per què a pillat el virus, els nens que no poden veure als companys. I encara més greu: la tensió en les cases, la violència domèstica, els abusos… Han augmentat els casos. També hi ha més depressió i estrès.
Ahir vaig celebrar el primer funeral-enterrament a la parròquia. Era el d’una senyora que va morir pel covit19 i que no varen poder enterrar. Van portar la urna amb les cendres i la van posar davant l’altar… Per això li dic també enterrament. Eren molta gent, com acostuma a passar als funerals. La aglomeració final a la porta em va fer témer que no em posessin una multa… “Id saliendo, que me van a sacar en las notícias” els hi deia fent una mica de broma. “Si, padre, ahora nos vamos” em deien. I és que els funerals son també ocasió de veure’s amb familiars que no es troben de fa temps.
Mica en mica, entre tots, ens anirem recuperant. Tinguem fe. No perdem l’esperança.
Xavier Moretó, rector.
Sense comentaris