Coronavirus 11 abril 2020

12 Abr Coronavirus 11 abril 2020

LA NOSTRA REALITAT

Ahir vaig escoltar l’opinió d’un epidemiòleg. Era expert en crear models matemàtics de cara a preveure quina és la situació actual pel que fa a la pandèmia i que és el que ens espera. El seu anàlisi va ser contundent: “seguirem així fins que no trobem una vacuna. Tot i així ja no tornarem a la situació d’abans…” Fins i tot va  donar un plaç de temps de seguir en el confinament i evitar qualsevol risc de rebrot: cinquanta dies més! Va ser tan contundent que la periodista que l’entrevistava es va espantar i el va deixar una mica de massa pessimista… “Vol dir?” La seva resposta va ser contundent: és la realitat.

Tanmateix, hi ha un altra “realitat” de la que no en som massa conscients –o bé, potser no hi volem pensar gaire–: la dels països que encara no hi son a la llista. Hi ha llocs on la pandèmia –tard o d’hora– arribarà i que no tenen –ni de bon tros– els recursos que té l’occident per afrontar l’extensió d’aquest virus. Penso en Sud-Amèrica, l’Àfrica, Centre Amèrica, l’Àsia… Penso en els camps de refugiats, en els països que estan en guerra, en els suburbis de las grans ciutats… Llocs que no tenen cap possibilitat de confinar-se, on no tenen ni aigua per rentar-se i on hi ha molta gent… L’expert de l’entrevista d’abans deia, amb la mateixa contundència: “mentre no tinguem una vacuna, l’única possibilitat és confinar-se i encara… Sempre hi ha la possibilitat d’un rebrot”. La Xina –que ara ja “es veu les orelles” perquè ha fet que Wuhan torni a la “normalitat” – té un alt risc de rebrot per què no té el que els experts diuen “grup de control”, és a dir, un grup de persones que –en haver sofert la malaltia– hagin generat defenses i tinguin un cert grau d’immunitat… Tanmateix, aquesta la immunitat tampoc és eterna. Potser doni per a sis mesos…

Aquesta és la nostra realitat. Aquesta pandèmia ha fet que ens adonem de que som molt més fràgils del que pensàvem. Ens ha fet “baixar del llimbs” i tocar “de peus a terra”. Quan abans ignoràvem la realitat de la mort –o volíem fer veure que no hi era– ara ens adonem que la tenim “a tocar”. Les xifres fan esgarrifar. A Nova York –els Estats Units ja té el record d’infectats i de morts– estan enterrant en foses comunes, en una illa deshabitada de la zona…

Avui els cristians celebrem la Pasqua. Jesús, el crucificat, ha ressuscitat. En el primer relat  de les aparicions, l’àngel diu a les dones: “no hi és aquí, ha ressuscitat. Digueu-los als deixebles que vagin a  Galilea. Allà el veuran…” La Galilea és la realitat. És on vivien els deixebles. Jesús va estar-s’hi la major part de la seva vida pública. Allà és on va fer la major part de la seva obra. Galilea era un lloc perfecte per anunciar la Bona Nova de l’evangeli: ampla, lluminós, amb gent oberta, terra de pas. A Galilea la gent estava més ben disposada a acollir una nova doctrina. No tenien els prejudicis dels “entesos” de Jerusalem. I en el centre Cafarnaúm, vora el llac. Per allà passaven les rutes comercials que venien de l’Àsia. Cafarnaúm era com un altaveu. A més tenia una de les sinagogues més grans d’Israel. Tenia dos pisos! Jesús aprofita tots aquests recursos i fa possible que el seu missatge s’estengui arreu i –encara més important– arribi a tothom, cregui o no cregui, sigui d’una o altre religió. Els evangelistes ho diuen clarament. Fent-se ressò dels profetes anuncien: “Galilea, terra de pagans. El poble ha vist una gran llum. Una llum resplendeix pels qui vivien a la fosca…”

Ara, la nostra realitat –la nostra Galilea– és aquesta situació que estem vivint. Aquesta és la realitat que ens toca il·luminar i donar esperança. No ens preocupem tan per no haver anat als oficis de Setmana Santa. Com ens ve a dir l’autor de la Carta als Hebreus, tenim “accés directe”. Ja no ens calen intermediaris. No necessitem ningú que ens presenti les ofrenes a l’estil dels sacerdots del Temple per obtenir la salvació. Ell s’ha ofert una vegada per sempre. Déu és amb nosaltres sempre que l’invoquem. I “tal dia farà un any”. Ja celebrarem la Setmana Santa l’any que ve!

Estiguem al cas, amb “el cos cenyit i els llums encesos” com ens diu Jesús a l’evangeli. “Ja viviu com a ressuscitats!” ens diu Pau en les seves cartes. Siguem llum enmig de la foscor. Siguem esperança enmig de la pandèmia. Ara, aquesta és la nostra realitat i la nostra missió…

Xavier Moretó, rector.