02 May Coronavirus 1 maig 2020
ELS ALTRES TREBALLS ESSENCIALS
Ahir varem celebrar l’1 de Maig, la festa del treball, una festa una mica deslluïda. Els carrers buits, sense manifestacions. Han estat prohibides… Primer és la salut” diuen. Però és possible manifestar-se mantenint les distàncies i portant mascaretes, no? En l’ambient –i no només aquí, si no arreu– “flota” un certa sensació de que, amb tot això de la pandèmia i l’estat d’alarma, s’està aprofitant per retallar les llibertats i els drets de les persones. Un d’aquests és el dret de manifestar-se. L’altra és el dret a la llibertat d’expressió. Drons, càmeres –amb reconeixement facial–, vigilància policial… prohibició de manifestar-se, vigilància de les webs… És la gran temptació dels estats: el control, la vigilància. Caldrà estar alerta…
La festa del treball sempre ha servit per fer reivindicacions, especialment relatives a la justícia, tant en els salaris com en les condicions de les feines. Tots ho sabem: hi ha feines mal pagades, degradants, que no respecten a les persones, que les exploten… Tantes feines precàries, que amb prou feines t’ajuden a tirar endavant i que no donen cap seguretat de futur, entre d’altres coses, per què duren poquíssim. Molts joves per exemple –sovint amb títols universitaris– han de treballar en feines mal pagades i breus, que no els donen cap esperança de futur. Amb la crisi derivada d’aquesta situació que estem vivint, molts s’estan passant a les feines de repartiment –empreses com Amazon o Globo s’estan fent d’or–, amb horaris terribles i condicions encara pitjors. Aquests també estan en primera línia, amb un risc real d’agafar el virus, i sovint per transportar coses supèrflues…
Ahir vaig escoltar dues entrevistes que em varen impactar. La primera, d’un jove repartidor, d’aquests que van en bici. Li deia tot molest al periodista: “me l’estic jugant per portar coses com una nevera per a vins! Això és realment necessari?”. La segona, a una treballadora de la neteja que deia: “no se’ns valora la feina que estem fent. Molts cops se’ns tracta amb menyspreu, com gent de segona” i afegia: “l’altra dia una senyora va i em diu: i no t’oblidis de netejar-me bé el teclat del ordinador! Una mica més i li dic que se’l netegi ella!”. En general, valorem poc el que fan els treballadors de la neteja. És una feina essencial, especialment ara!
Tot seguit d’aquesta entrevista, s’entrevistava a una professora de Dret Laboral d’Esade. Va dir una cosa interessant: “la societat hauria de valorar més aquestes feines. Son molt necessàries –ara ho estem veient– i, en conseqüència, haurien d’estar més ben remunerades i amb millors condicions de treball. Les hauríem de cuidar més…” Valorar les feines, no pels estudis o la capacitat, si no pel servei que aporten a la societat. Interessant, no?
En els evangelis veiem que Jesús va treballar i sovint en condicions dures. Per les paràboles sabem que segurament va treballar al camp, a la vinya i, probablement, de manobre… Tradicionalment, ens l’imaginem fent de fuster, com el seu pare Josep. Però el cert és que –segons ens diuen els experts– el més probable és que Josep fos més un “arregla tot”, un “manetes”, que no un fuster i que Jesús –com era normal aleshores– aprengués l’ofici.
Jesús també va treballar al camp. Les paràboles que ens parlen de collites, de la sega, de la vinya i els propietaris i treballadors. Ens mostren que ho coneixia bé. També deuria ser llogat per una jornada, com era costum aleshores. Segurament també deuria treballar de manobre en la construcció dels temples dels romans, com a Cesarea de Felip, allà on Jesús va dir a Pere: “tu ets Pere i sobre aquesta pedra jo edificaré la meva església”. Un fragment aquest probablement afegit –redaccional, és diu– però que ens està dient que Ell hi va ser, segurament per treballar. Era el més normal…
En aquell temps les condicions de treball eren dures. Feines esgotadores, de sol a sol, en condicions d’esclavatge i, evidentment, sense cap mena d’assegurança ni cobertura en cas d’accident.
Avui s’ha recuperat aquesta manera de parlar sobre les feines: “feina d’esclaus” diu la gent quan veu els ciclistes que porten paquets o els qui porten persones o els qui treballen a les pizzeries o els qui netegen els nostres carrers… L’esclavitud ha tornat!
Tant de bo que aquesta situació que estem vivint ens ajudi a “virar” vers una situació mes digna en relació al treball de les persones. Per necessitat però també humanitat i per dignitat.
Xavier Moretó, rector
Sense comentaris