Sínode 2022-23: una bona oportunitat
Hem acabat la primera fase “consultiva” d’aquest Sínode. El proppassat diumenge 29 de maig celebràrem la darrera trobada diocesana al Col·legi dels Maristes, no gaire lluny d’aquí. Va ser una trobada fraternal i esperançada, amb la presència de tots els nostres bisbes. Ara toca fer el recompte i enviar-lo a Roma…
En aquest full us posem dos documents relatius a aquest Sínode pel que fa a la nostra parròquia. En el primer us posem les conclusions que hem enviat al bisbat i en el segon el que hem parlat nosaltres per aplicar-ho a la nostra parròquia. Val la pena que us ho mireu.
Nou any, nous objectius, nous reptes
Fa un mes varem encetar un nou any 2022 i, com ens acostuma a passar, tenim noves ganes de començar coses. Ho hem d’aprofitar! Malgrat que seguim preocupats per aquesta pandèmia –que també pren nova empenta, malauradament, tot i que la immunitat comença a ensumar el nas– no hem de perdre les ganes d’avançar. Seguim engrescats en la proposta del Papa Francesc de fer un Sínode de tota l’Església. El Papa vol conèixer el parè de tots, i no només dels bisbes.
Sant Ignasi: comunitat i comunitats
Estem ja començant un nou curs. Esperem que puguem recuperar tots els grups. Com ja us vaig apuntar en d’altres fulls, l’Arquebisbat ha engegat un procés de reflexió i acció al voltant de les nostres parròquies. En poques paraules, es planteja una reestructuració –que no vol dir supressió– de les parròquies. Es deixaria de banda els “arxiprestats” per passar a crear “unitats pastorals”. En definitiva, es vol unir esforços
Festa de Sant Ignasi
Ens trobem a les portes de la nostra festa de Sant Ignasi. Aquest any potser no ho podrem celebrar com en d’altres ocasions. Les restriccions pel Covid no ens permetran fer piscolabis ni passar pel·lícules. No podem fer reunions de més de 10 persones. Però ho celebrarem igualment. Portem Ignasi en nosaltres. Sabem tot el que va fer i el que ens ha deixat. Ho recordarem el dia 31 de juliol.
Torna el Full de la Parròquia!
Sant tornem-hi! Després de tot el temps de confinament i prevenció per causa del virus i la pandèmia, tornem a començar. Gràcies a la vacunació ja ens estem recuperant, de mica en mica. Fins i tot estan a punt de tornar els turistes! El nostre barri ho espera “amb candeletes”. D’aquí poc tornarem a veure la Sagrada Família a vessar…
Setmana Santa: Els misteris centrals
Ja estem a punt d’entrar en la Setmana Santa. En cosa d’un mes ja estarem en el diumenge de rams. Un any més entrem en les celebracions més importants de l’any. Des de la comissió de litúrgia vetllarem perquè les celebracions estiguin ben preparades i que visquem amb molta intensitat aquests dies. Val a dir que aquest any tindrem una xerrada sobre la litúrgia de la Vetlla Pasqual a càrrec de Mn. Joan Obach, rector de la Parròquia de Sant Oleguer i liturgista. Serà una bona oportunitat per entendre una mica més aquesta celebració, potser la més important de l’any.
La Candelera, la festa de la llum
Arribem a la festa de la candelera d’enguany. És una festa entranyable: la benedicció de les candeles ens recorda la nostra fe, una fe a voltes feble, que tremola, però real. És el que ens aplega com a comunitat. Val a dir que les candeles, per elles mateixes, no tenen cap valor i, molt menys, cap poder. Són per a la celebració. Atorgar-les algun poder seria màgic i els mossens no fem màgia, com tampoc no en feia Jesús. Si per la Vetlla Pasqual no li’n donem aquest sentit, tampoc per aquesta festa.
Nadal per a tothom, també pels absents
Ja arriba el Nadal. Els carrers estan il·luminats (tot i que dóna la impressió que cada any és més aviat) i el paviment curiosament guarnit de fulles grogues (no se sap si és per celebrar les festes o per deixadesa de l’ajuntament…) El Nadal sempre evoca molts sentiments: la família, les trobades –amb aquells dinars o sopars inacabables–, els regals. Els cristians sempre ens fem la mateixa pregunta: què estem fent? Quin Nadal celebrem, el de la fe o el del comerç?
“Una comunitat que comparteix el pa i practica el perdó”
Encetem un nou curs i estrenem un nou lema. En el darrer consell parroquial el vàrem treure entre tots. Compartir el pa i practicar el perdó són dues dimensions molt pròpies del cristià i especialment de comunitats com la nostra. Estem en un barri que –malgrat les aparences– hi ha necessitat de pa. A la nostra comunitat hi vénen cent-vint famílies a buscar menjar i roba. No estem en un dels barris més necessitats de la ciutat però hi ha mancances.
Parròquia de Sant Ignasi: Sant tornem-hi!
Passat l’estiu i les vacances tornem a l’activitat normal. Els grups ja funcionen. Com us dic a l’apartat d’actualitat d’aquest mateix full tindrem nous grups i noves iniciatives, fruit de l’Assemblea que vàrem fer abans de l’estiu. Us ho anirem comunicant.
SETMANA SANTA: temps de celebració, de conversió i de resurrecció… i, si cal, de penitència.
Estem a punt de començar una nova Setmana Santa. És un temps privilegiat de celebració a les parròquies. A Sant Ignasi, com sempre, ens hi dedicarem molt a preparar-ho –especialment pel que fa a la litúrgia– per tal que tots puguem celebrar bé la realitat més gran del cristià: el misteri de la mort i resurrecció de Jesús. En aquest mateix full teniu un article de la Beatriu que us ajudarà molt en aquest sentit.
ASSEMBLEA PARROQUIAL: tots hi estem convidats
Estem a pocs dies de celebrar un fet important en la nostra comunitat: una assemblea parroquial. A diferència del Consell Parroquial i la Permanent del Consell –que es convoquen periòdicament, a St. Ignasi cada dos mesos– l’Assemblea es convoca de tant en tant. Hi ha parròquies que en fan una cada any, sovint en començar el curs i fora de la parròquia. En el nostre cas, després de molt de temps de no convocar-ne cap, en vàrem fer una ara fa nou anys.
SETMANA SANTA: temps de celebració, de conversió i de resurrecció… i, si cal, de penitència.
Estem a punt de començar una nova Setmana Santa. És un temps privilegiat de celebració a les parròquies. A Sant Ignasi, com sempre, ens hi dedicarem molt a preparar-ho –especialment pel que fa a la litúrgia– per tal que tots puguem celebrar bé la realitat més gran del cristià: el misteri de la mort i resurrecció de Jesús. En aquest mateix full teniu un article de la Beatriu que us ajudarà molt en aquest sentit.
La Quaresma, el camí cap a la Pasqua
Estem a punt de començar la Quaresma. El pròxim dimecres ja és dimecres de cendra. Ens preparem un cop més per celebrar el misteri central de la nostra fe: la passió i mort de Jesús. Tanmateix, la creu no té sentit sense la resurrecció. Jesús mor per ressuscitar. Enguany, en el nostre presbiteri, veurem un signe molt eloqüent en aquest sentit: la creu s’anirà “folrant” de vida. A mesura que passin els dies cada cop hi haurà més heura creixent al seu voltant. És un signe de vida, la vida que brolla de la creu de Jesús.
Festa de la candelera: Jesús, la nostra llum
La festa de la candelera sempre ha estat una celebració entranyable. Malgrat ja fa un temps que hem deixat el Nadal enrere, amb la retirada tradicional del pessebre, la candelera marca un final i un principi, tant en un sentit personal com comunitari. La professió de fe de l’ancià Simeó en el temple ho expressa molt bé: “els meus ulls han vist el Salvador, llum de les nacions i del nostre poble Israel…” Els cristians mirem de veure aquesta llum tota la vida. Per la fe veiem –i vivim– anticipadament allò que esperem, ens diu Sant Pau. Ho vivim personalment i com a poble.
Per Nadal Jesús ve a nosaltres
Les festes de Nadal sempre són unes festes entranyables. Ens trobem, ens felicitem, celebrem. Són festes familiars, on els nens i nenes són molt protagonistes.
Tanmateix, sempre n’hi ha que no s’ho passen gaire bé per Nadal. Molts recordem als qui ja no hi són, amb els qui probablement compartíem la taula per aquestes festes i que ja no hi seran. Guardem un lloc en el nostre cor –i potser en la nostra taula– pels germans i germanes absents.
Festa de Tots Sants, la festa de l’Església
Per Tots Sants fem memòria de moltes coses: els nostres difunts –anem als cementiris–, els nostres sants –tots els qui ja són amb Déu– i evoquem també un sentit molt especial: la comunió de l’Església. Perquè l’Església la formem els qui som aquí i els qui són allà. És “la comunió dels sants”. És un bon motiu per a la celebració i la comunió. Sentir-nos units d’aquesta manera és molt gran.
Pentecosta: l’esclat de l’Esperit, el naixement de l’Església i les comunitats (1a part)
La festa de la Pentecosta és la culminació de la Pasqua. Després dels cinquanta dies “en honor de Jesús ressuscitat” recordem el fet puntual de la vinguda de l’Esperit sobre els deixebles i ho projectem vers el futur, és a dir, fem memorial. La conseqüència és clara: el mateix que Jesús diu als seus deixebles ens ho diu a nosaltres. “Rebeu l’Esperit Sant” i “convertiu a tots els pobles batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant…” Aquesta missió és de tots i ens toca a tots.
“Pau a vosaltres”
“Ell els tornà a dir: – Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres” (Jn 20,21). Són unes paraules plenes de sentit i d’esperança. Jesús ha ressuscitat i els deixebles en fan experiència. Les aparicions ens deixen un missatge molt clar d’identitat: el ressuscitat és el crucificat.
.
Any nou, vida nova? (2a part)
En començar la 2a part d’aquesta editorial em trobo amb l’agradable sorpresa que, finalment, els nostres bisbes han parlat! Us poso el seu comunicat en aquest mateix full. Encara que estem en temps de Quaresma, no puc estar-me de dir un Al·leluia!
Jesús i la Llei (2a part)
Reprenem en aquesta editorial el tema de l’anterior. Val a dir que, pròpiament, Jesús no s’hi va oposar a la Llei sin ó , més aviat, a l’aplicació que se’n feia de la Llei. Els mateixos evangelis posen en boca de Jesús la frase: “No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar – los sinó a dur – los a la plenitud.” (Mt 5, 17)
Aquesta frase forma part d’un cant que el proppassat cap de setmana vàrem cantar en algunes eucaristies, tot coincidint amb l’1 d’octubre, dia del Referèndum.
“Un poble s’ha aixecat per cridar justícia, Un poble s’ha aixecat per viure d’en peus…”
El que ha passat aquest cap de setmana i especialment el dia de les votacions, el dia 1, és excepcional, fins i tot podríem dir que històric. Mai s’havien produït uns fets com aquests, no només aquí si no també en cap lloc del món.
El Gospel de Sant Ignasi: molt més que cantar
Els proppassats dies 9, 10 i 11 de juny vàrem tenir un esdeveniment important a Sant Ignasi: un stage de Gospel. Pels qui no domineu l’anglès un stage ve a ser un intensiu, un curs monogràfic per aprendre alguna cosa, en aquest cas, aprendre a cantar gospel. Per aquesta ocasió, comptàvem amb uns mestres d’excepció: l’Emmanuel Djob i el Didier Likeng. Venien de Bèlgica i del Camerun expressament per aquesta ocasió.
«Vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món»
Crec que aquesta afirmació tan clara i contundent de Jesús que trobem a l’evangeli de Joan i que hem escoltat darrerament en les nostres eucaristies de Pasqua dóna per a molt, especialment pel que fa a la nostra església en general i a les nostres comunitats en particular.
Sabien compartir el pa i l’eucaristia
“Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.” Ac 2, 42-47
Quaresma: un temps de conversió
El temps de Quaresma és un dels temps que podríem nomenar “forts” de la nostra litúrgia i de la nostra vivència de fe. Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua són els temps litúrgics que ens ajuden a celebrar i viure la nostra fe amb més intensitat. Com trobareu en aquest mateix full, la Beatriu, de la nostra Comissió de Litúrgia, ens introdueix en el que és més pregon de la Quaresma.
Convertiu-vos: el Regne de Déu és a prop!
Aquest crit que Jesús fa a l’inici de la seva predicació ens situa en un temps nou. Passat el Nadal, entrem en un temps que litúrgicament en diem ordinari però que d’ordinari –en el sentit de normal– no en té res. Més aviat, a jutjar pel que escoltem en les escriptures, n’hauríem de dir “extraordinari”. Jesús ens mostra, amb paraules i amb fets, la presència d’un nou ordre, el que Ell anomenava el Regne de Déu.
Bon Nadal, comunitat (solidària) de Sant Ignasi!
Ja arriba el Nadal! Tanmateix, aquest Nadal no és un Nadal més. Com sempre, hi ha novetats. La primera és el reconeixement que se’ns ha fet del menjador familiar de Can Roger. És una gran notícia: ens han concedit la Medalla d’Honor de la Ciutat! Encara que el reconeixement oficial no esmentava directament al fet de donar menjar –ens han deixat com una obra social per l’atenció de les persones necessitades del barri– el cert és que estem donant al voltant de 50 àpats diaris! …
Sant tornem-hi, comunitat de Sant Ignasi!
Tornem a començar un nou curs. Després de les vacances, carregades les piles, encetem un nou temps. “Heus aquí que tot ho faig nou!” ens diu l’autor del llibre de l’Apocalipsi. Val a dir que aquest llibre, contràriament al que molts pensen, no ens parla de la fi dels temps. Apocalipsi vol dir “revelació”. Què ens pot dir Déu en el nostre temps? Què ens vol dir en la nostra vida? Què ens pot dir a la nostra comunitat de Sant Ignasi en començar aquest nou curs?…
L’any de la misericòrdia: una oportunitat de conversió?
El 20 de novembre es clourà aquest Any de la Misericòrdia que el Papa Francesc va proposar –ara farà un any– com a motiu de reflexió per a tota l’Església. Crec que ha estat un any que ha donat molt de fruit, especialment en l’àmbit intern, de la mateixa Església. Ha estat una oportunitat per a reflexionar al voltant de les nostres actituds, aquelles que caracteritzen a les persones d’Església, tant laics com religiosos, tant capellans com bisbes. De fet, són aquelles actituds que la gent veu, especialment els allunyats o, com deia el nostre Concili Tarraconense, els distanciats de l’Església. El terme «distanciats» suggereix que potser també nosaltres ens hem allunyat dels altres…
Unitat en la diversitat
Aquesta frase, que segurament heu escoltat més d’un cop, és molt representativa del que és l’Església. Efectivament, podem dir que L’Església és diversa però unida en una mateixa fe. Adonar-se d’aquesta realitat és molt important perquè ens ajuda a entendre i viure el si de la nostra Església, la seva essència, el que li és més propi: acollir en la diversitat i el respecte per les persones…
MARIA, ESPERANÇA DEL POBLE QUE CAMINA
Entrem al mes de Maig, un mes dedicat especialment a Maria. Com ens diu el Concili Vaticà II: «Maria, llum i esperança del poble de Déu que camina» Maria ens és sempre un referent del ser cristià. Ella va ser la primera que va entendre què vol dir seguir Jesús. Al final del nostre camí Pasqual, la trobarem un altre cop, amb els deixebles, en un moment clau: la vinguda de l’Esperit Sant.
BONA PASQUA !
La celebració de la Setmana Santa que acabem de viure és un moment cabdal en la nostra comunitat i en totes les comunitats cristianes. Podem dir que el misteri de la mort i resurrecció de Jesús, “marca” la vida de les comunitats perquè mostra el que els és més propi. Si afirmem –com deien els Pares de l’Església– que “mai som més Església que quan ens reunim al voltant de l’altar”, també podem afirmar que mai som més cristians que quan ens reunim per celebrar el memorial de la mort i resurrecció de Jesús i, encara més, quan som capaços de reproduir aquest misteri en les nostres vides.
SETMANA SANTA: JESÚS MOR PER RESSUSCITAR
Per Setmana Santa celebrem un fet cabdal: la Pasqua. El que per als nostres avantpassats en la fe era “el pas del Senyor”, la Pasqua del poble d’Israel, Déu que els alliberà de l’esclavatge d’Egipte; per a nosaltres és el pas de Jesús ressuscitat, que ens allibera del mal, que il·lumina la nostra vida, que ens fa viure d’una forma nova, sempre renovada. Per això, durant la Quaresma, fem revisió del que cal renovar, convertir, en nosaltres i en les nostres comunitats.
FEM CAMÍ AMB JESÚS PEL DESERT DE LA QUARESMA
El temps de Quaresma és, tots ho sabem, un temps per preparar-nos, per disposar-nos a celebrar la gran festa de Pasqua, el misteri de la mort i resurrecció de Jesús. Aquesta és la realitat més important del cristià, el fet que determina tota la seva vida. Sant Pau ho diu clarament quan parla de la vida del cristià com un continu procés de mort i resurrecció: “con-morir i con-ressuscitar” per anar sempre de l’home (i dona) vells a l’home (i dona) nous. L’home nou és Jesús…
PAU A LA TERRA
Ser llum i pau en el món. Comencem un nou any i tots ens desitgem la pau. Però no hauríem de quedar-nos en un desig genèric de pau. La pau comença per cadascú de nosaltres. Si som persones, homes i dones de pau, sabrem també transmetre-la. Si tenim pau interior, sabrem també exterioritzar-la. Si som persones de pau, la gent s’aproparà a nosaltres. Hi ha una pau que només Déu ens pot donar. Quan es troba aquesta pau, el record queda per sempre. Durant aquest Nadal hem fet diverses experiències de llum i de pau. En parlar de llum, la llum del Nadal, també estem parlant de pau, aquesta pau que ve de Déu…