El bon pastor dona la vida per les seves ovelles
22499
single,single-post,postid-22499,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

El bon pastor dona la vida per les seves ovelles

25 Abr El bon pastor dona la vida per les seves ovelles

El bon pastor dona la vida per les seves ovelles

Diumenge 25 d’Abril de 2021, Diumenge IV de Pasqua. Jn 10, 11-18

“El bon pastor dona la vida per les seves ovelles”
Jesús ens accepta i ens crida

En ple temps pasqual, avui apareix aquesta figura tan important i significativa: la del bon pastor. De fet, va ser de les primeres representacions pictòriques que tenim de Jesús. A la catacumba de Prescil.la, a Roma, hi ha representat un Jesús amb un anyell per sobre els ombros. Una figura molt grega (o romana), curiosament sense barba… És la figura de “Jesús, bon pastor”. Això vol dir que ja des de els inicis va ser una imatge significativa pels cristians.

Certament, “el bon pastor” ens diu moltes coses al nostra ser cristià. Jesús és aquest pastor sol·lícit, que no treballa a jornal, que dona la vida per les ovelles. Més encara, les coneix cadascuna pel seu nom i elles el segueixen. Nosaltres som aquestes ovelles. Reconeixem la veu del pastor i el seguim, des de la confiança, des de la bondat, perquè sabem que només vol el nostre bé. Tot un paradigma del que vol dir ser cristià.

Amb tot, és important adonar-se d’aquesta diversitat. Jesús ens crida a cadascun, ens coneix pel nostre nom i ens accepta tal com som. És important perquè a voltes surten veus –àdhuc en la nostra mateixa església– que desitgen uniformitat, que tots pensem igual. Creuen que així les coses anirien millor. Tanmateix això no és cristià. La diversitat és bona. Precisament és un dels trets de l’església: unitat en la diversitat. La diversitat és una riquesa. Pau ens ho diu molt clar en les seves cartes. Cadascú ha d’ajudar amb les seves qualitats –carismes, diu Pau– a l’edificació de l’església.

Jesús ens dona pistes molt clares amb la seva imatge de bon pastor. Pistes personals, comunitàries i per a tota l’església.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 10:25h, 30 abril Responder

    EL PASTOR
    ¡Qué bien se encuentra uno siendo una oveja del rebaño del Señor¡. Es confortable saber que se está en buenas manos y en el camino seguro. Antes se habló de la soledad. Aquí no ha lugar: Bien apretadas unas con otras, dándonos calor y confianza, que no se vean, si los hay, los vellones no tan blancos que podamos tener en los costados. El Señor nos conoce y sabe nuestros nombres. La lectura del salmo XXII es reconfortante: “El Señor es mi Pastor, nada me falta… Su bondad y su misericordia me acompañan, y habitaré por siempre en la casa del Seño”. Sin embargo, no es esta nuestra ambición ahora, no es a este reposo en estos verdes prados, junto a las tranquilas fuentes, a lo que somos llamados en estos tiempos nuestros. No, ya no es valorada, hoy día, semejante quietud. Hoy se nos espolea a la Santa Acción. Ya es sabido de antiguo: “A Dios rogando y con el mazo dando”: Hemos de actuar, nos hemos de implicar. Nos han de apremiar las Injusticias del Mundo, la Pobreza de los Pueblos, el Hambre de las Gentes, las pateras y los cayucos, las vallas. No son tiempos para la meditación y el reposo. Se nos dice que tenemos que oler a oveja por estar con ellas por liderarlas en sus luchas… No caminaremos con ellas por cañadas oscuras, sino en cómodos vagones las trasladaremos, dejaremos al Pastor con su flauta y su cayado, porque nosotros las salvaremos, nosotros les daremos los pastos más tiernos, las liberaremos, les pondremos música y televisores en los prados para que se distraigan y se diviertan. Las haremos como nosotros somos, y eso las redimirá. Extraños tiempos los que nos toca vivir.
    G.L.

Escriu el teu comentari