Beneit el qui ve en nom del Senyor!

30 Mar Beneit el qui ve en nom del Senyor!

Diumenge 28 de Març de 2021, Diumenge de Rams. Mc 14,1-15,47

“Beneit el qui ve en nom del Senyor!”
Jesús va a Jerusalem a donar la vida

Celebrem el Diumenge de Rams. Jesús entra triomfant a Jerusalem. Entra a Jerusalem com els profetes van dir d’Ell. Entra per l’anomenada “porta daurada” de la muralla. Aquesta porta encara hi és. Ara està tapiada. S’hi accedia per un pont –aquest ja no hi és– que salvava el desnivell entre la muntanya i la ciutat.

“Beneit el qui ve en nom del Senyor!” deien contents els qui el rebien, amb palmes i estenent els mantells als seus peus, com si fos un príncep o un rei. Però Jesús entra a Jerusalem per morir… Un rei que va cap a la creu, muntat en un ase –no a cavall o amb carruatge, com els reis– i que ni tan sols era seu. Els deixebles el van a buscar prometent-li al seu propietari que després el tornaran. “El mestre l’ha de menester” li digueren. Jesús entra a la ciutat pobre, “de prestat” i sabent que va cap a la mort. Quin contrast tan gran!

I és que els deixebles ja li van dir: “no hi vagis a Jerusalem! Les autoritats i els notables de la ciutat estan conspirant per matar-te!” Però Ell hi havia d’anar. En una actitud profètica, puja a Jerusalem a donar el seu darrer testimoni. Havia d’anar al centre, al cor de la fe jueva. Si s’hagués quedat a Galilea potser no li hauria passat res. Potser hagués mort de vell… Però a Jerusalem és faria escoltar i donaria la vida… per després ressuscitar. Ja els hi va anunciar repetidament als seus deixebles. Ells no l’escoltaven –o no volien fer-ho– però l’anunci era clar: “el fill de l’home serà entregat en mans dels seus acusadors i morirà, però al tercer dia ressuscitarà” Però mentre els hi deia, ells es preguntaven què voldria dir això de ressuscitar d’entre els morts… Ras i curt, no entenien res. Ho entendrien més tard, a la llum de la Pasqua.

Amb aquest diumenge comencem la Setmana Santa. Aquest any si podem celebrar-la. Amb algunes restriccions, però podem. Dijous Sant, Divendres Sant, Pasqua. Fem memorial de l’eucaristia, la creu i la resurrecció de Jesús. Recordem uns fets del passat, els actualitzem i els projectem al futur. Aquest és el sentit de memorial. No és només recordar. És molt més! D’alguna manera ens fem nostres uns fets per viure’ls en la nostra vida, de present i de futur. Del record en fem esperança i de la vivència en fem testimoni. Ho recordarem al final del temps pasqual, per Pentecosta.

“Aquest que heu vist morir a la creu, està viu. Ha ressuscitat!”. El clam dels deixebles, els qui ho veieren amb els seus ulls, ressona ja en nosaltres. L’anunci de Pasqua ens espera al final d’aquesta setmana…

Xavier Moretó, rector.