Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo
22399
single,single-post,postid-22399,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo

02 Mar Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo

Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo. Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 28 de Febrer de 2021, 2on de Quaresma. Mc 9, 2-10

“Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo“
El camí del cristià: mort i resurrecció

Les lectures d’avui –especialment l’evangeli– ens conviden a la contemplació. Com els deixebles al Tabor, ens posem davant Jesús i el contemplem tal com és. A la muntanya els deixebles el varen veure ja com a ressuscitat. Jesús se’ls va avançar en la seva manifestació. “Què n’estem de bé aquí dalt!” diu Pere tot satisfet. Marc ens deixa clar que no sabia ben bé el que es deia. Avui diríem que estava al·lucinant. No era per menys. Per a postres, Déu mateix se’ls manifesta del núvol estant: “aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo”. Un temps després, per Pentecosta, tornarien a al·lucinar però aleshores reberen un gran do que els va fer apòstols –és a dir, testimonis de resurrecció– i, jugant-se la vida, van sortir del seu tancament –avui diríem el seu confinament– i van començar a dir: “està viu, ha ressuscitat!”. Però abans de fer-ho havien de passar per la creu…

Jesús, al final del fragment d’avui, els ho deixa molt clar: “no podeu parlar del que acabeu de veure fins que no passeu per la passió”. No podem parlar del ressuscitat fins que no haguem fet l’experiència de la creu. Jesús mor per ressuscitar. Si no ho fem així, la resurrecció quedaria com un ideal, una entelèquia buida de sentit. “Cal morir per a ressuscitar” ens diu Sant Pau. És més, la vida cristiana és un continu morir i ressuscitar, “morir a l’home –i dona– vells per ressuscitar a l’home –i dona– nous” ens diu Pau. I qui és l’home nou? És Ell, Jesús ressuscitat, aquest que els deixebles varen veure al Tabor. Tanmateix, no ens podem quedar a la muntanya eternament. “Fem-hi tres cabanes!” diu Pere tot extasiat. Però això no és possible. Tard o d’hora hem de baixar a la plana, a la nostra realitat i aquesta acostuma a ser dura –com la que estem passant ara amb aquesta pandèmia– o duríssima com els deixebles en veure a Jesús morir a la creu…

El temps de Quaresma és un temps molt adient per identificar les nostres creus. Quines son les meves creus? I, encara més important: com les porto? Amb resignació –amb aquell “què hi farem…?” tant típic i tòpic d’alguns cristians– o amb esperança? Jesús podem dir que porta la creu amb confiança, fins i tot amb dignitat. I nosaltres?

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 17:09h, 02 marzo Responder

    Me gustaría poner algo, aunque solo sea para aplaudir todo lo que arriba se dice.
    Las cumbres de los montes siempre han sido lugares adecuados para las teofanías. Creo que se entiende mejor si uno ha tenido la suerte de que su afición le haya llevado a visitar muchas de las nuestras. Comprende muy bien, el deseo de Pedro de quedarse ahí, aunque no haya tenido la suerte de disfrutar de la revelación que el tuvo. Pero sí, es necesario volver al llano, y algo queda en el alma después de la ensoñación. Siempre se ha escuchado algo, y ahora llega el momento de meditarlo.
    G.L.

Escriu el teu comentari