Aquest és el meu Fill, escolteu-lo
22820
single,single-post,postid-22820,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Aquest és el meu Fill, escolteu-lo

11 Ene Aquest és el meu Fill, escolteu-lo

Aquest és el meu Fill, escolteu-lo. Sant Ignasi de Loiola

Diumenge  9 de Gener de 2022, Baptisme de Jesús. Lc 3, 15-21

“Aquest és el meu Fill, escolteu-lo”
Jesús ja no farà com Joan

Arribem al darrer diumenge del temps de Nadal. El dia del baptisme de Jesús marca, d’alguna manera, un abans i un després. Si durant el temps de Nadal hem contemplat el Misteri del naixement de Jesús, “Déu amb nosaltres”, ara entrem en la seva mateixa vida. Jesús ja és gran i, un cop batejat –i de fer un temps de desert– comença a parlar: “el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos!” És el mateix que deia Joan Baptista però no ben bé igual…

En la lectura d’avui i ha dos fets sorprenents: la veu del cel estant (“Aquest és el meu fill”) i el mateix fet que Jesús “és posa a la cua” dels qui van a ser batejats. Jesús és “un més” però Joan se’n adona. Potser és l’únic que ho fa… Això vol dir que no va ser una experiència espectacular ni evident com, a voltes, tenim tendència a imaginar. Va ser una experiència personal –de Jesús i de Joan– i –sorprenentment– en un context de pregària. Lluc en diu que Joan –i, de ben segur, també Jesús– estava pregant. I és que pregar és molt més que demanar i donar gràcies. És entrar en comunió amb Déu…

També és significatiu que Joan digui que Jesús batejaria –perquè, molt probablement, Ell també va batejar– però que ho faria amb “aigua i foc”. Com es pot batejar amb foc? Segurament es referia a la seva manera de fer. Joan era un profeta que parlava de forma contundent: acusant, denunciant, assenyalant amb el dit, cridant… Potser esperava que Jesús faria el mateix. Però Jesús no farà igual. Malgrat que també denunciarà i, a voltes, de forma contundent (la polèmica amb els fariseus i l’expulsió dels mercaders del temple en son un bon exemple) Jesús parlarà d’una forma molt més amable (benaurances), personal (samaritana, Zaqueu) i sabrà acollir, sobretot als pobres i als malalts. Aquest estil és el del Servent de Yahvè que hem escoltat a la 1ª lectura d’Isaïes: “no crida pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la…”. Cal que prenguem nota d’aquesta diferència. Perquè els cristians, a voltes, actuem més com Joan que com Jesús. Com ens agrada d’anar pel mon donant lliçons! Doncs això no és de Jesús. No és cristià…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari