Aquell que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres...
22918
single,single-post,postid-22918,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Aquell que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres…

06 Abr Aquell que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres…

Aquell que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres...

Diumenge 3 d’Abril de 2022, 5è de Quaresma. Jn 8, 1-11

“Aquell que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres…”
«Les seves ferides ens curaven».

L’evangeli d’avui, com el de la setmana passada, ens torna a mostrar la misericòrdia. I de nou, com el diumenge passat, una misericòrdia que “salta” per sobre la justícia humana.

Efectivament, si diumenge passat veiem com el pare de la paràbola –que és Déu mateix– depassa la justícia del germà gran –que, certament, tenia raó, una raó “humana”– ara veiem com Jesús –que no ignora la llei que mana apedregat les adúlteres–, també va més enllà de la justícia humana –i religiosa– i apunta a quelcom molt més gran. Perquè amb la frase lapidària de Jesús: “qui no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres” deixa a tothom desarmat. De forma molt significativa, l’evangelista Joan apunta que s’anaren retirant “començant pels més vells…” Els de més edat, qui han viscut més, s’adonen abans del seu error. Certament, la vida ens ensenya que tots tenim les nostres coses, que ningú és perfecte… No podem condemnar ningú. Mirem-nos a nosaltres mateixos i ens adonarem que no podem fer-ho. De la mateixa manera, tampoc podem anar pel mon donant lliçons als altres, ni a fi de bé. Hem de reconèixer que, molts cops, els cristians ho fem això. No podem. No hi tenim dret.

Tanmateix, el text d’avui va una mica més enllà. Jesús no tan sols perdona a la dona adúltera sinó que també està perdonant als qui l’acusen. Tampoc a ells els condemna. Ho podia haver fet… Amb la seva actitud, d’alguna forma, Jesús està assumint també les seves culpes. Ho veurem per Setmana Santa. Escoltarem al profeta Isaïes que ens diu: “les seves ferides ens curaven”. Jesús a la creu assumeix les nostres culpes. La misericòrdia portada a les últimes conseqüències. Ell dona la vida a la creu, carrega amb les nostres culpes però, al final, ens dona vida nova. Per la seva mort i resurrecció som fets homes i dones nous… Aquest és el gran missatge.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari