Ajornament: per salut o per d'altres raons?
22316
single,single-post,postid-22316,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

AJORNAMENT

21 Ene AJORNAMENT

Ajornament. Sant Ignasi de Loiola

AJORNAMENT
Ajornament: per salut o per d’altres raons?

Ara tothom parla d’una cosa: l’ajornament de les eleccions a la Generalitat. És lògic. És tracta d’un fet rellevant. La situació actual en relació a la pandèmia ha portat a la majoria de partits a demanar un ajornament de les eleccions del 14 de Febrer. El govern ha proposat fer-les el 30 de Març. Certament, la situació actual és greu però al Febrer és preveu encara pitjor. Tots els partits hi han estat d’acord, menys un: el PSC… Per què? Com pot ser que un partit no s’hi avingui? Entre la salut i el dret a votar –per molt fonamental que sigui, que ho és– lo lògic es triar la salut, no? Sembla que la por més gran que tenen els experts no ve del fet de votar (es poden prendre mesures per reduir al mínim els contagis) si no de la concentració de les persones. Ja se sap, quan anem a votar fem moltes més coses, abans i després: “petar” la xerrada, fer el “talladet”, tornar junts cap a casa… Quan cinc milions de persones fan tot això, és per pensar-s’ho, no? Doncs sembla que n’hi ha alguns que no ho veuen així. Com és? Doncs ja han sortit teories per a tot. En el fons s’ha tornat a instal·lar la sospita…

La teoria més sonada és la que diu que un ajornament podria fer desaparèixer l’anomena’t “efecte Illa”. Fa referència a l’actual ministre de Sanitat, Salvador Illa. Com ja sabeu, serà el proper candidat del PSC a la Generalitat en substitució de Manel Iceta. Sembla que la jugada va encaminada a captar el vots de Ciutadans, un partit que, segons els analistes, està en “caiguda lliure”. Això podria portar a un govern de coalició, a una reedició del tripartit, vaja. Segons els partidaris d’aquesta teoria, “l’efecte Illa” buscava impactar en l’electorat abans que els adversaris poguessin reaccionar. Lògicament, un ajornament els perjudica.

A això hi hem d’afegir el paper jugat per una sèrie de partits extraparlamentaris, que han posat un recurs davant el Tribunal de Justícia de Catalunya. Se n’han sortit. Ara la decisió d’ajornar les eleccions està suspesa. Alguns analistes ja diuen –en la línia de la sospita– que l’únic que busquen és una mica de rellevància per entrar –per la porta petita– en l’arc parlamentari… Bona aquesta!

Potser a algú li pot sorprendre que els polítics siguin tan descarats, especialment quan es tracta de la nostra salut. A mi no em sorprèn i a molts dels nostres conciutadans segur que tampoc. En una situació tan complicada –social i políticament parlant– tot és possible i tot s’hi val…

Algú també li pot sorprendre que un mossèn com un servidor estigui tan al cas. Ho dic per què em consta que els hi ha que creuen que tot això no va amb nosaltres, que els cristians hauríem d’estar una mica per sobre. Acostumen a citar la cita –valgui la redundància– de Jesús a l’evangeli: “doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”. Però això és fer trampa. Jesús no parlava de separar política i religió, entre d’altres coses per què això, en el seu temps, era inconcebible. Jesús denunciava l’equiparació de Déu amb el Cèsar! Avui ens diria “Si us plau, deixeu Déu ser Déu!” I com ens diu Sant Pau en les seves cartes, les coses dels homes (i de les dones) també son de Déu. El Concili Vaticà II va una mica més lluny: estem cridats a transformar el nostre món…

No, el cristià no pot desentendre’s de la política. És més, n’ha d’estar al cas per què aquí, en aquesta realitat d’ara, és on ens toca anunciar l’evangeli. Si no estem informats del que passa al nostre voltant, com podem ser creïbles a l’hora d’exposar la nostra proposta? Amb raó alguns ens acusen de que vivim als llimbs, de glòries passades… Precisament els polítics –que no son tontos– n’han pres bona nota i, de tant en tant, ens diuen als cristians: “què parlin per a ells!” Així queden més “progres”. Però això no ho podem fer. Seria una contradicció. Hem de parlar per a tothom. És “l’Església en sortida!” que diu el Papa. No som una secta. El missatge ha de ser conegut per tothom…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 17:35h, 21 enero Responder

    ELECCIONES
    Totalmente de acuerdo. Lo cristiano es participar en la vida política. O al menos estar bien enterado, en lo posible, de lo que pasa. El caso de las elecciones catalanas, no se hubiera producido si se hubieran hecho bien las cosas desde el principio, como hoy reconocen todos los comentaristas que escriben en La Vanguardia, incluyendo la Pilar Rahola que no es sospechosa de desafección a la causa. Esta información, más completa, está al alcance de todo el mundo y no es preciso buscarla en la Hoja Parroquial. Pero puede haber opiniones diversas, todas justificadas, y cada cristiano puede tener la suya y defenderla en el ámbito en el que se establezca la discusión. El problema está aquí: En el ámbito, y en quién opina, y sobre eso ya me he expresado, razonablemente, a mi juicio, en algún comentario anterior.
    Ver, por ejemplo: Fe y Coronavirus “Anticlericalisme” 13 de Agosto de 2020 Comentario.
    G.L.

Escriu el teu comentari