18 Ene Així començà Jesús els seus miracles…
Diumenge 16 de Gener de 2022, 2on temps ordinari. Jn 2, 1-12
“Així començà Jesús els seus miracles…”
Jesús avança la seva hora
Arribem ja al segon diumenge del temps de durant l’any. Diumenge passat, amb l’evangeli del baptisme varem començar, d’alguna manera, un temps de contemplació del missatge i la obra de Jesús. Fins a la Quaresma l’anirem acompanyant, fent camí amb Ell. Per a Joan evangelista, aquest “començar” s’inicia amb una festa, una boda. En lloc de “parlar”, com en els altres evangelis, Jesús actua. Jesús comença amb un “signe” –en paraules originals de Joan–, i transforma l’aigua en vi. Tot un gest que vol dir molt més del que sembla…
Jesús és el vi nou. De forma molt significativa, aquest vi substitueix l’aigua de les purificacions. Com ja sabem, els jueus ho purificaven tot abans de fer-ne ús: plats, coberts, vasos… No era només rentar les coses per raons higièniques. Purificar les coses teia un sentit cultual, religiós. Amb Jesús comença un temps nou. Ja no cal l’aigua de les purificacions. Ara prenem el vi nou.
Un altra aspecte significatiu és el seguiment dels deixebles. L’evangeli diu: “des de aquell moment cregueren en Ell”. És la fe. Podem pensar que fins aleshores els deixebles seguien Jesús com qui segueix un “leader”, una persona carismàtica, que deia i feia coses molt maques, però a partir d’aquell moment cregueren. Podríem dir que començaren esdevenir apòstols, és a dir testimonis de resurrecció. De fet, tots els miracles o signes apunten a aquesta realitat. És “l’hora” –a la que Jesús també s’hi refereix–, és a dir, el moment de la seva resurrecció.
Amb aquest signe Jesús “avança” la seva hora. És un bon motiu per fer-ne una festa, no?
Xavier Moretó, rector.
Guillermo Lázaro Gay
Publicat 09:16h, 20 eneroEsto no va ser, hoy, un comentario a la homilía. Pero correspondiendo a la invitación del mosén de que participásemos en el Sínodo de la Iglesia, me voy a permitir recomendar, si alguien lee estas líneas, y no lo conoce, el siguiente libro que puede leerse en internet:
«La tumba de Dios» de Adolf Robert.
El él se hace un profundo estudio de la sociedad moderna y del estado de la Iglesia en ella. Vale la pena leerlo antes de proponer cosas, cambios y ocurrencias. Por más que sigo pensando que más que cambios en la Iglesia, somos los cristianos los que hemos de cambiar: Dejarnos entusiasmar por el Espíritu. La salida de misa de nuestros templos debería ser un torrente arrollador. Deberíamos ser capaces de parar a quien nos encontrásemos por la calle y comunicarle nuestro entusiasmo y nuestra convicción. Otros cristianos lo hacen. Otros cristianos establecen redes de conocimiento y ayuda, y prosperan. Tienen lo que nos falta: convicción, entusiasmo y disponibilidad.
Bien, solo quería recomendar una lectura, no puedo hacer otra cosa. Está en pdf y puede bajarse. Se le pueden hacer objeciones, pero vale la pena leerlo. Y si alguien quiere comentarlo que lo haga. Me alegraría.
G.L.