Aquest és un temps d’incertesa i de falses esperances. Cada dia hi ha novetats. Quan crèiem que ja ho teníem tot més o menys dominat, quan ja ens “veiem una mica les orelles” ...
“Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats..”
Hi ha frases de l’evangeli que ens hauríem de saber de memòria. Així, per molt saber-les i fer-nos-les nostres, ens sortirien quasi sense voler...
Sens dubte, una de les conseqüències més greus que aquesta pandèmia ens ha deixat –després de la crisi sanitària, amb tantes persones mortes i infectades, naturalment– ha estat la crisi econòmica...
“Els qui vulguin guardar la vida, la perdran...”
Seguim escoltant Jesús fent sentències. És l’estil de Mateu. Tot va començar –pel que fa a nosaltres, oients de la Paraula– fa una diumenges...
ha advertit que el virus s’està estenent. L’avís entre línies és clar: estem lluny de controlar-lo. En termes militars –un llenguatge de tots conegut–, la batalla no està guanyada ni de bon tros...
“No tingueu por, vosaltres valeu més que tots els ocells plegats!”
Després de celebrar les festes de Pentecosta, la Trinitat i el Corpus, avui reprenem la celebració dels diumenges de durant l’any amb el XIIè diumenge del temps ordinari...
Si Déu vol –i les autoritats centrals de l’estat espanyol també– demà podrem viatjar per tot el país. És el que molts estàvem esperant. Podrem anar a veure a familiars i amics d’altres zones sanitàries (ara ja no es diu comarques) Tanmateix, la incertesa es manté...
