Tancament de Can Roger
19587
single,single-post,postid-19587,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Tancament de Can Roger

03 May Tancament de Can Roger

TANCAMENT de Can RogerLa tornada de la Setmana Santa ens ve marcada per una mala notícia: tanquem Can Roger. Resulta que l’Ajuntament vol posar-hi una escola. Com ja sabeu, Can Roger està situat sobre uns terrenys que vàrem aconseguir per concurs en l’anomenat “Pla Buits” del mateix Ajuntament. La concessió era per tres anys prorrogables. Al novembre se’ns acaba concessió i l’Ajuntament no ens la renova perquè hi vol construir una escola. Així de fàcil.

Com també tots sabeu, Can Roger va néixer amb la idea de ser un menjador diferent –en dèiem menjador familiar–, on el primer objectiu era donar menjar als qui no podien cuinar, d’una forma personal, directa, tractant a les persones i fent que s’hi sentissin bé, com a casa. La seva prioritat no era la reinserció o la inversió sinó l’atenció a les persones, poguessin o no tornar-nos el favor. El de Can Roger era vocacional, de

dedicació total. Sembla que no tots han entès què volíem fer-hi i, en el fons, això és el que ha dut al seu tancament. Ni l’Ajuntament ni els qui portaven la intendència ho han entès i sense el seu recolzament no podem seguir. Tanmateix, aquesta manca d’entesa no surt només a institucions laiques –en certa manera lògica donada aquesta condició– sinó també a algunes d’Església i això ja és més greu. Expressions com “no cal que doneu menjar, diversifiqueu, feu d’altres coses” o “si l’Ajuntament els dóna menjar, a mi ja m’està bé” també demostren una manca de compressió evident, no només vers projectes com Can Roger, si no vers la tasca general de les parròquies en la seva dedicació vers els més pobres. Nosaltres no donem menjar només per raons humanitàries sinó perquè ens surt de la nostra fe. Com diu el Papa actual “no som una ONG”. La nostra dedicació és vocacional. No esperem res a canvi, no cerquem resultats ni beneficis. Nosaltres no podrem dir mai: “aquest projecte ja està amortitzat, ja hem acomplert els objectius previstos” per més medalles que ens donin. Només ho podrem dir quan ja no hi hagi més pobres… Mireu si en falta de temps! Però estem envoltats de persones que sí cerquen beneficis, ja siguin econòmics o electorals, i si, a sobre, vas contra l’Església, “jugada rodona”… (veure l’article adjunt del Papa emèrit Benet XVI)

A Sant Ignasi seguirem donant menjar i roba, cercant de tractar les persones com a persones, procurant el seu bé, respectant la seva dignitat, com ja estem fent tan bé gràcies a la dedicació de tots els voluntaris i a les vostres aportacions. També mirarem de recol·locar els qui ens vinguin de Can Roger i, qui sap, potser treballarem en alguna cosa que ajudi als qui no poden cuinar, com fèiem a Can Roger. Perquè la necessitat hi és, malgrat el que puguin dir alguns “entesos”. Ara bé, el que és segur és que no tornarem a confiar ni en empresaris ni en funcionaris. Ara ja sabem “el pa que hi donen” i com el donen. Aquest no és el nostre estil. Aquesta no és la nostra vocació.

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari