L'oració a la parròquia de Sant Ignasi. Espai de pregària
17630
page,page-id-17630,page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

PREGARIA

MÚSICA:

PREGÀRIA D'ESTIU. LLUÍS ARMENGOL

Reflexió-pregària del P. Lluís Armengol, publicada en el seu llibre “Aixeca’t i camina!”, Ed Claret, 2006


“Gràcies, Senyor, per l’Estiu, època de collita, que ens demostra que aquell que s’esforça amb fe i constància sempre obté bons fruits. Recorda’ns, però, que nosaltres només som administradors i que els dons rebuts també han de beneficiar els altres. Fes que no ens enfonsem pels fracassos que hàgim pogut tenir. Que sapiguem considerar-los únicament com allò que són: oportunitats de creixement. Dóna’ns impuls per seguir lluitant per tal que els dons que ens has donat no restin estèrils.

Fes, Senyor, que sapiguem dedicar temps a la nostra parella i als nostres fills: que no desaprofitem l’ocasió per parlar-hi més, per fer coses junts, per estimar-nos més sincerament. Que sapiguem també augmentar la nostra cultura, fer noves amistats i que no oblidem aquelles persones que ens necessiten.


Fes, Senyor, que sapiguem aprofitar l’estiu per “carregar bateries” i així poder començar el nou curs amb més il·lusió i renovada esperança. Ajuda’ns a mantenir el propòsit, de seguir “sembrant” bondat i estimació al nostre entorn fermament convençuts que, tard o d’hora, aquesta sembra dóna fruit. Eixampla, Senyor, els nostres horitzons: no permetis que ens conformem amb la nostra mediocritat, fes-nos ben conscients que hem nascut per a “coses grans”.


Finalment, et demanem que sapiguem descobrir-te present en la nostra vida, sempre ajudant-nos, sempre estimant-nos. Gràcies, Senyor!”

 

 

GERMÀ ALOIS, PRIOR de la comunitat de Taizé.

Crist Jesús, ens envies l’Esperit Sant, ens ensenyes a ser perseverants i fer el bé dia a dia. Per la teva presència, el Regne de Déu ja està entre nosaltres. Ens dóna la teva pau, la pau que desitgem transmetre als que ens has confiat.

 

Cristo Jesús, luz interior, cuando nos volvemos hacia ti, cuando nos reunimos en tu nombre, tu iglesia crece en la unidad. Concédenos amar la fidelidad y caminar contigo, tú que guías nuestros pasos por los caminos de la paz.

GERMÀ ALOIS PRIOR de la comunitat de Taizé

Cristo Jesús, luz interior, después de tu resurrección estás presente de manera invisible para cada ser humano. Has dado tu vida para que sepamos que Dios es perdón y bondad. Condúcenos a acoger tu amor que cura, que es alegría y que nos invita a vivir por los demás.

 

Espíritu Santo, incluso en las tinieblas una luz que viene de ti brilla como una lámpara en un lugar oscuro. Reanima la esperanza en aquellos que conocen, en tantos lugares el sufrimiento y el miedo al futuro. Muéstranos la compasión de Dios.

 

Cristo Jesús, tú nos pides que amemos incluso a los que nos hacen daño. Porque tú lo has hecho, nosotros también podemos seguir ese camino. Tú nos entiendes siempre y tu amor es ilimitado. Así, oramos pidiéndote que ensanches nuestro corazón para poder seguirte.

 

Esperit Sant, dóna’ns l’amor de Crist Jesús. Que puguem viure com Ell vivia i que la misericòrdia il·limitada de Déu complí les nostres vides com bondat cap als altres, en especial als més pobres.

GERMÀ ALOIS PRIOR de la comunitat de Taizé
  • Cristo Jesús, nuestra esperanza, por ti la plenitud de Dios está muy cerca de nosotros. En la inestabilidad de este mundo y la fragilidad de nuestra existencia, tu luz no se apaga, fuente de una alegría serena.

 

  • Espíritu Santo, renueva en nosotros la admiración ante el amor de Dios. Entonces nuestra alegría estallará en un canto. Esta alabanza es al mismo tiempo una petición ardiente: que se respete la dignidad de todos los humanos y que todos puedan cantar tu bondad. Al volver la vista hacia ti, Cristo, la confianza de la fe puede nacer y reaparecer en nosotros. El don de tu alegría nos ayuda a encontrar el valor de la espera, arraigado en la fidelidad de Dios mismo hacia nosotros.

 

  • Alabado seas, Cristo Jesús, por todos los pueblos que reúnes en una única comunión, la Iglesia que es tu Cuerpo. Ella sostiene en nosotros la esperanza de que renuevas la faz de la tierra. En estos momentos de grandes convulsiones, donde las violencias y las amenazas se multiplican, aviva en nosotros la pasión de la comunión, para que sobre la tierra irradie tu obra de paz.

 

  • Al buscar-te, Déu de misericòrdia, et demanem la pau pel nostre cor. Aquesta pau està allà, en la mirada d’infinita bondat que poses a les nostres vides.

 

  • Esperit Sant, tu coneixes la nostra espera profunda, i vols que ens alegri, no que ens entristeixi. Així, ens fas entendre que en Déu existeix una espera més ardent encara, estar en comunió amb nosaltres.
PREGARIA ECUMÈNICA 2017

Una trobada entre germans en la fe

El proppassat dia 20 de gener vàrem celebrar la pregària ecumènica d’enguany a la nostra parròquia de Sant Ignasi. La nostra església es presta molt a aquest tipus de pregària: és senzilla (sense gaire sants), és pràctica (podem retirar l’altar i donar més protagonisme a la Paraula, tal com agrada més als protestants) i la gent està molt a prop (fa més comunitat) A més, els cants de gospel ens van ajudar a apropar-nos i fer una celebració reflexiva i festiva alhora. La nostra coral de gospel –acompanyada de membres d’altres corals amb les que estem agermanats– ens van ajudar a sentir-nos més família, més agermanats al voltant de la bona notícia de Jesús, especialment al final, amb el gest de pau. Aquest ja és el 2n any que fem la pregària ecumènica amenitzada amb cants de gospel. Podríem dir que hem descobert un punt en comú entre les diverses confessions i hem decidit aprofitar-lo.

El lema i la línia general va ser contundent: la reconciliació entre contraris, entre antagònics, és a dir, en sentit fort. El Pare Víctor, de l’església de Betlem, va fer la glosa principal. “Perdonar de debò només es pot fer gràcies a Déu. Nosaltres sols no podem…” ens va dir. Enguany celebrem –com ell va dir– els 49 anys d’existència d’aquesta pregària al nostre arxiprestat –l’any vinent els 50!– i els 500 anys de la Reforma Protestant. Per això li vàrem donar més protagonisme.

Gràcies a tots: corals, assistents –amb una menció especial al joves dels salesians que amb el que varen llegir ens van fer “entrar” en la pregària– als lectors, voluntaris i també a l’assistència dels pares adventista i ortodoxa romanès, aquest darrer que fa poc que està entre nosaltres.

També gràcies als assistents que –malgrat el mal temps i la llunyania de la nostra parròquia– varen estar amb nosaltres.

 

Xavier Moretó,

Rector de Sant Ignasi i Arxiprest de Sant Martí

ORACIÓN POR LA PAZ

Señor, Dios de paz, escucha nuestra súplica.

Hemos intentado muchas veces y durante muchos años resolver nuestros conflictos con nuestras fuerzas, y también con nuestras armas; tantos momentos de hostilidad y de oscuridad; tanta sangre derramada; tantas vidas destrozadas; tantas esperanzas abatidas… Pero nuestros esfuerzos han sido en vano. Ahora, Señor, ayúdanos tú. Danos tú la paz, enséñanos tú la paz, guíanos tú hacia la paz. Abre nuestros ojos y nuestros corazones, y danos la valentía para decir: «¡Nunca más la guerra!»; «con la guerra, todo queda destruido». Infúndenos el valor de llevar a cabo gestos concretos para construir la paz. Señor, Dios de Abraham y los Profetas, Dios amor que nos has creado y nos llamas a vivir como hermanos, danos la fuerza para ser cada día artesanos de la paz; danos la capacidad de mirar con benevolencia a todos los hermanos que encontramos en nuestro camino.

PREGÀRIA DE SANTA TERESA DE CALCUTA
teresa-de-calcuta

Teresa de Calcuta (26 d’agost de 1910Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), de nom secular Agnès fou una monja catòlica d’ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l’expansió de la seva congregació, inicialment a l’Índia i després en altres països del món.

Agnès descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l’ensenyança en el convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l’objectiu d’ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l’Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests s’hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals.

El proppassat dia 5 de Setembre va ser canonitzada pel Papa Francesc al Vaticà

Oració per aprendre a estimar

Senyor, quan tingui gana, dóna’m algú que necessiti menjar;

Quan tingui set, dóna’m algú que necessiti aigua;

Quan senti fred, dóna’m algú que necessiti calor.

Quan pateixi, dóna’m algú que necessiti consol;

Quan la meva creu sembli pesada, deixa compartir la creu de l’altre;

Quan em vegi pobre, posa al meu costat algun necessitat.

Quan no tingui temps, dóna’m algú que necessiti els meus minuts;

Quan pateixi humiliació, dóna’m ocasió per elogiar algú;

Quan estigui desanimat, dóna’m algú per donar-li nous ànims.

Quan vulgui que els altres em comprenguin, dóna’m algú que necessiti la meva comprensió;

Quan senti necessitat que tinguin cura de mi, dóna’m algú a qui pugui atendre;

Quan pensi en mi mateix, torna la meva atenció cap a una altra persona.

PREGUEM PELS NOSTRES AMICS DE GERMINANS GERMINABIT
  • Preguem pels nostres amics de Germinans Germinabit. Que l’Esperit els mogui a canviar d’actitud. Que Déu els ajudi a adonar-se del perjudici que fan a la bona fama i reputació dels cristians, mossens i bisbes que son objecte de les seves crítiques.

 

  • Preguem perquè aquest any de la misericòrdia sigui una oportunitat per assolir una veritable transformació d’actituds en el si de la nostra Església. Que mirem més de comprendre que alliçonar, més de fer costat que demostrar que tenim la veritat, més d’acompanyar que de reprendre. Que sapiguem adoptar l’actitud de Jesús amb els qui ens envolten. Molts potser no pensen com nosaltres però Déu els estima igualment. Que sapiguem viure la dita “tots som germans i Déu és el nostre Pare” en la nostra vida.

 

  • Preguem pels refugiats que continuen arribant a Europa procedents de Síria i d’altres països de l’Àfrica. Que Déu mogui les consciències dels polítics per tal que tinguin veritable misericòrdia per totes aquestes famílies que fugen de la guerra i la pobresa.

 

  • Preguem per tantes persones que segueixen patint aquesta crisi econòmica. Què sapiguem ser solidaris de tants que necessiten rebre assistència en les coses més bàsiques: menjar, habitatge, calefacció, llum, etcètera.

 

  • Preguem per les víctimes de tantes tragèdies que hi ha en el món. Què Déu els aculli en el seu Regne de llum i de pau.

 

  • Preguem per totes les persones que venen a la nostra parròquia cercant escalf, esperança, ajut, fraternitat. Que sapiguem acollir-los amb senzillesa i misericòrdia
PREGÀRIA DE ROSA DOLOFEU
rosa dolofeu pregaria sant ignasi de loiola

Pregar des de la vida

Aquesta és una pregària de Rosa Deolofeu, una de les dones de la nostra església que més ha marcat el passat recent. L’any 1981 entrà en contacte amb el grup de dones laiques Clara Eulàlia. Es dedicà a l’evangelització dels joves, al Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC), del qual fou secretària general i després presidenta, i a la Fundació Pere Tarrés. L’any 1991 fou nomenada delegada de joventut de l’arquebisbat de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva mort, el 2004. Ella fou la principal impulsora de la Trobada de Taizé del 2000 que tingué lloc a Barcelona. La Rosa creà l’Escola de Pregària de Joves a la Catedral i inicià l’activitat i l’organització d’Acció Catòlica General del Moviment de Joves Cristians.

Fou mare conciliar al Concili Provincial Tarraconense.

“Sóc conscient que us parlo a vosaltres, que de xerrades i reflexions sobre la pregària n’heu escoltat i n’heu preparat moltes. Doncs bé, no crec que jo us digui res de nou, perquè la pregària no és nova: la novetat està en el que ens va aportant dia a dia. Em sembla que nosaltres sabem què és pregar, i preguem. Tindrem etapes més intenses i altres no tant, però això també forma part del camí de la fe. El que a vegades potser ens passa és que ens costa una mica creure en la pregària, perquè la percepció humana dels resultats és molt diferent dels fruits de Déu. Sempre recordaré, en un pelegrinatge a Santiago, un fet que em va interpel·lar molt. Recordo un monestir de clarisses, ens van fer entrar a la clausura i ens van parlar de Maria i de la pregària, i amb una certa angoixa van preguntar a un dels sacerdots que ens acompanyaven: serà que no preguem bé, que no tenim vocacions? Ho vaig trobar molt dur, perquè eren unes dones que vivien lliurades a la pregària, i vaig pensar que certament el temps de Déu i el temps humà són totalment diferents, i el que nosaltres percebem com a fruits no sempre ho són, sinó que a vegades poden ser temptació d’autoafirmació o temptació de desànim desmesurat.” 

PREGÀRIA DE SANT FAUSTINA KOWALSKA

L’oració per ser misericordiós 

 Desitjo amb tot el cor que cada respir de la meva vida, que cada batec del meu cor, que cada palpitació meva alabin la Vostra Misericòrdia, oh Santíssima Trinitat!. Senyor, vull transformar-me tot(a) enter(a) en la Vostra misericòrdia i ser un viu reflex vostre. Oh Senyor! que el més gran del atributs divins, el de la Vostra misericòrdia infinita, passi per la meva ànima i el meu cor envers el proïsme.

     Vingueu en la meva ajuda, Senyor, a fi de què els meus ulls estiguin plens de misericòrdia de manera que mai jutgi ni sospiti de ningú segons les aparences externes, sinó que miri la bellesa en l’ànima del meu proïsme i acudeixi a socórrer-lo.

     Feu Senyor, que la meva oïda estigui plena de misericòrdia perquè pugui inclinar-me sobre les necessitats del proïsme i que no quedi indiferent (a) als seus mals i als seus laments.

     Socorreu-me, Senyor, perquè els meus llavis expressin misericòrdia i no parli malament dels altres, sinó que tingui per a cada un paraules de consol i de perdó!

     Ajudeu-me, Senyor, perquè les meves mans siguin caritatives i plenes de bones accions, de manera que no deixi de fer el bé als altres i que agafin els compromisos més pesats i comprometedors!

     Feu, oh Senyor, que els meus peus siguin misericordiosos, de manera que portin sempre auxili al meu proïsme dominant el meu cansament i fatiga. Que el meu veritable descans sigui servir al meu proïsme!

     Feu, Senyor, que el meu cor estigui ple de misericòrdia, de manera que els sofriments del meu proïsme siguin com meus! No negaré el meu cor a ningú, atendre sincerament també aquells que, ho sé, abusaran de la meva bondat. I em tancaré ho mateix(a) confiadament en el Vostre Cor Misericordiós, oh Jesús. Callaré els meus propis sofriments.

     Que la Vostra Misericòrdia descansi en mi, Déu meu!

     Sou Vos mateix, Senyor, qui em maneu exercitar-me en els tres graus de misericòrdia. El primer, que és l’acte de misericòrdia de qualsevol gènere. El segon, és la paraula de misericòrdia: si no puc ajudar amb obres, ajudaré amb la paraula. El tercer grau, és l’oració: si no puc demostrar la misericòrdia ni amb obres ni amb paraules, sempre puc fer-ho amb l’oració; perquè ella arriba allà on no puc entrar físicament.

     Oh Jesús Misericordiós, feu que jo sigui sempre l’imatge viva del vostre Amor i Bondat. Vos que viviu i regneu pels segles dels segles.

 

PARENOSTRE DELS MÀRTIRS

(Amèrica Llatina)

Pare Nostre del pobre i del marginat; Pare Nostre de màrtirs i torturats.
El teu Nom és santificat, en aquell que mor quan defensa la vida;
El teu Nom és glorificat quan la justícia és la nostra mesura;
El teu Regne és de llibertat, de fraternitat, pau i comunió.
Maleïda la violència que destrueix l’home amb la repressió!
Faci’s la teva Voluntat, ets el veritable Déu alliberador;
No ens posarem a seguir doctrines manipulades pel poder opressor!
Et demanem el pa de la vida, pa de l’esperança, el pa dels pobres;
El pa que porta humanitat i dignifica al poble… en comptes de canons;
Perdona’ns quan per por quedem callats davant la mort;
Perdona i destrueix el regne de la corrupció com a llei del més fort;
Protegeix-nos de la maldat dels prepotents i dels assassins…
…Déu Pare revolucionari, germà del pobre, Déu de l’oprimit.

PREGÀRIA DE NELSON MANDELA
nelson-mandela pregaria

Sant laic del nostre temps?

“Més enllà de la nit que em cobreix,
negra com un abisme sense fi,
dono gràcies als deus que puguin existir,
per la meva ànima invicta”

Nelson Mandela va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l’apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994-1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país. Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’una democràcia no racial al país.

Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional. A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.

Us poso el poema que Mandela citava cada dia a la presó i que el podríem integrar, perfectament, en la nostra pregària. Mandela s’ha convertit en un referent mundial de reconciliació, de perdó, d’integració i de fe en la humanitat.

PREGÀRIA DE LA GERMANA GENOVEVA MASSIP
genoveva-massip pregaria

Aquesta és una pragària de una conciutadana nostra: la germana Genoveva Masip. Va dedicar gran part de la seva vida a ajudar a les persones més excloses de la societat. Al 1983 inicià la seva acció social a la Barceloneta. La seva acció social s’ha centrat en les famílies gitanes, els primers immigrants dels anys 50 i 60, drogoaddictes i malalts de SIDA, entre d’altres. També ha acompanyat moltes persones empresonades mitjançant visites, gestions i, sobretot. L’any 1947 va crear una xarxa de voluntaris de presons que continua existint avui dia. Des de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac s’atenen entre 50 i 70 persones sense sostre amb serveis d’alimentació, higiene i roba i es gestiona una xarxa de pisos d’inclusió social. Sor Genoveva Masip ha rebut nombrosos reconeixements, entre aquests, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 1992. En el barri de la Barceloneta, molts coneixen a la Mare Teresa:

“Sóc feliç servint als pobres. Els més pobres em fan pensar molt. Penso molt en les presons, en les persones que han perdut la seva llibertat física i també la llibertat interior i sobretot aquells que, havent perdut la seva llibertat física, guanyen llibertat interior perquè han torbat Déu…”

“Ara estic en el camí de l’eternitat que és la trobada definitiva amb el Senyor i amb els germans. A voltes penso que des de l’eternitat es poden fer moltes més coses i millor que des de aqui. Així que estic contenta, no tinc por.

PREGÀRIA DE CHARLES DE FOUCAULD
CHARLES-DE-FOUCAULD pregaria

Charles de Foucauld va nèixer el 15 de Setembre de 1858 i va morir assessinat el 1 de Desembre de 1916. El Pare Foucauld ha estat un testimoni privilegiat de l’experiència de Déu enmig del món. Es creia que la seva presència a l’ermita del Asekrem o en Tamanrasset, al Sàhara, va ser un retir, com en el seu temps varen fer el Pares el Desert, però, de fet, va ser tot el contrari: va anar-hi per a viure la vida de Natzaret amb el nómades més aillats i més pobres. Aquesta era la seva pregària:

Pare meu, m’abandono a Tu. Fes de mi el que et plagui. Sigui el que sigui el que facis de mi,
te’n dono gràcies. Estic disposat a tot, ho accepto tot,
mentre la teva voluntat es faci en mi i en totes les teves criatures, no desitjo altra cosa, Déu meu.
Poso la meva vida a les teves mans, te la dono, Déu meu, amb tot l’amor del meu cor, perque t’estimo,
i és per mi una necessitat d’amor, donar-me, posar-me a les teves mans sense mesura, amb una infinita confiança, perque Tu ets el meu Pare.

PREGÀRIA DE LA CATEQUESI
catequesis pregaria

Aquesta és  una pregària molt sentida i viscuda: la dels catequistes d’una parròquia. Avui, la catequesi no té res a veure amb la que la majoria de nosaltres vàrem viure quan érem petits. Avui, els nens i nenes de les nostres catequesis ja no aprenen coses de memòria. Tot és més dinàmic, més vivencial. Però també tenim reptes que no existien abans. Avui, la catequesi ha de ser, en molts casos, “primer anunci”… Preguem pels catequistes de les nostres parròquies. Tenen una tasca difícil però essencial: sembrar la llavor de la fe…

El camí de la pregària comença a partir del silenci. Silenciant la ment i el cos i deixant que el nostre esperit se’ns manifesti. Fent cada matí, o una estoneta cada dia l’exercici de silenci, anirem descobrint un món inabastable i ric. El camí interior és un camí personal però no solitari, és un camí de creixement personal viscut amb companyia, amb comunitat.

CARTES PER A PENSAR i VIURE, 94

L’ESPERIT ENS ANIMA PERQUÈ ANIMEM ELS ALTRES

Ell ve a tots si no li tanquem la porta. Ve sempre com a companyia, suport, llum, força, inspiració, impuls al bé, ànim, amor generós, entusiasme, entrega, consol… L’Esperit, que va omplir del tot la vida de Jesús, vol omplir també la nostra.

Per a llegir
A vegades ens sentim amb molt poques forces, esgotats, secs i mig morts, com els camps sense pluja o un tronc tallat. Mirem amb la boca oberta algunes persones que mostren en els seus actes convenciment, ànim, generositat i, fins i tot, entusiasme… Les admirem, és clar, però sovint ens semblen d’una altra galàxia. D’on els ve tot això, si viuen a prop de nosaltres i la seva vida s’assembla bastant a la nostra? De l’Esperit Sant.

L’Esperit ha estat vessat damunt de tothom, perquè no és només per a uns quants, els millors, els més llestos, els que saben molt, sinó per a tots. Només cal desitjar-lo sincerament i obrir-li la porta. Tots tenim experiència d’obrir la nostra porta i també de mantenir-la tancada. I la nostra vida amb la porta oberta o tancada a l’Esperit és tan diferent com el dia i la nit.

La vida no és fàcil i el desànim ronda a prop nostre per deixar-nos abatuts. Però molt més a prop tenim l’Esperit: dins nostre, sempre animant-nos. L’ànim que ens dóna l’Esperit no és per a lluir un tarannà optimista i dinàmic, sinó per a sostenir i animar els altres.

Animar els altres neix d’un impuls de l’Esperit, el mateix que va moure Jesús a curar, ensenyar, ajudar tothom. Jo també el puc rebre i sentir intentant només espolsar-me i treure’m de sobre allò que em bloqueja: mandra, pors, excuses, lamentacions, falta de fe, d’esperança… Si ho intento, el sol sortirà dintre meu i la meva vida serà realment viva.

L’amor als altres es concreta en això: no esperar que l’altre em sostingui, sinó sostenir jo el que flaqueja; no esperar que altres m’animin, sinó animar-los jo; no esperar afabilitat, optimisme, disponibilitat i bon humor, sinó oferir-los. Això és el que ens dóna l’Esperit.

Què ens diu la Paraula de Déu?

— «Abocaré el meu Esperit sobre tothom» (Joel 3,1).

— «Quan envies el teu alè, reneix la creació i renoves la vida sobre la terra» (Sl 104 [103], 30).

— «… Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors» (Rm 5,5).

 Per a pensar i comentar

— M’he sentit alguna vegada sense força ni vida? He experimentat també el que és viure amb ànim? Quines diferències hi ha? Què reben de mi els altres en els dos casos?

— Puc sortir de l’abatiment i la falta d’ànim? De quina manera? He obert algun cop la meva porta a l’Esperit? Quines dificultats he tingut per a obrir-la? I per a mantenir-la oberta?

— Sé reaccionar intentant treure’m de sobre el que em bloqueja: mandra, por, excuses…? Quines actituds haig d’abandonar per a poder obrir la meva porta a l’Esperit?

— Com estic d’ànim? És un ànim per al meu benefici o per al bé dels altres? Com puc animar els altres (família, veïns, grup)? Com puc ser més resistent per a sostenir els altres? Com em pot ajudar la comunitat a anar-ne aprenent? De quines persones puc aprendre?

— De quina manera puc concretar el meu amor als germans en el meu entorn?

 Per a treballar cadascú i tots junts

Acollir l’Esperit comença per intentar treure’ns de sobre el que ens bloqueja: mandra, por, excuses… Això és obrir-li la porta per acollir l’ànim que ens dóna per a animar i sostenir els altres, no per a exhibir-nos. Estic entrenat/ada a fer-ho o necessito entrenar-me més?

pregar