Life on
20437
single,single-post,postid-20437,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Life on

21 Jul Life on

life on_25 juliol

Ahir vàrem donar menjar i roba a les persones del barri que tenim inscrites. Ho fem cada 4rt dimarts de mes. Des de que hem canviat la manera de donar el menjar tot és molt més amable, més normal, més humà, més digne. Abans donàvem a tothom el mateix, en un espai minúscul i unes cues insuportables. Ara la gent pot triar i els donem hores per tal que no facin cua. Tanmateix ahir va ser desbordant. Entre la calor sufocant, la gent que s’acumulava, els pocs voluntaris que hi havia  -la meitat del que és habitual- i un cert neguit de pensar que no n’hi hauria prou per a tots, l’espera va ser pesadeta… Tanmateix tot es va arreglar i tots van marxar contents. Avui els donarem la fruita, tota de bona qualitat –no com abans– gràcies a que anem a buscar-la a les 7’30 del matí del mateix dia al Banc d’Aliments. Ja no llencem fruita en mal estat. Els nostres locals son amples, els voluntaris molt dedicats, els nens corren i juguen… Moltes famílies amb nens petits. Després de recollir el menjar passen al rober –de petits i grans- per recollir la roba. No calen més controls. Ja l’han fet al començament, amb l’assistenta social de la parròquia, en donar-los la fitxa amb els punts i l’hora i abans d’entrar. I se la poden provar…

Les situacions de les persones que ens venen son diverses. Moltes estan al límit. Una persona em va preguntar: “què feu amb aquests palets? Els llanceu?” “No, els tornem al Banc d’Aliments” Per cada palet poden donar-te 10 o 12€… Un altra em diu: “no tenim res. Estem jo i la meva filla. He anat a l’assistenta social del barri i m’ha tractat malament. M’ha donat hora pel 21 d’Agost i no tinc res…” “Et donarem una ajuda única però el proper dia porta’m el paper amb el segell” “Però, sap què?, m’ha sortit una feina! 600€, encara que no tinc ni pel metro. És a Badalona…” “T’ajudarem” “Moltes gràcies. Des de que he vingut a Sant Ignasi la sort m’ha canviat…”Sabem que hi ha gent que treballa i ens ve a buscar menjar perquè el lloguer se’ls emporta quasi bé tot… Una senyora em diu: “m’han apujat el lloguer malgrat tinc una feina. Ara m’estic en una pensió a l’espera de que serveis socials me’n trobi un” Té tres nenes al seu càrrec. Està angoixada i no pot dormir. Un altra em diu: “estic molt malament. Vaig d’una operació a l’altra i no m’aguanto dreta. M’he d’esperar molt?” “No pot passar al davant. Aquests fa temps que s’esperen. Li porto una cadira”

Ara tenim un problema amb els productes de higiene i de neteja. La parròquia ha de comprar-los i son cars i. Estem demanant a ONG’s que ens ajudin però no hi ha resposta. Ara potser contactarem, a través d’una monitora de l’esplai, amb una botiga que ven a granel perquè ens donin les sobres. Si no funciona haurem de plegar de donar-los. Fa uns temps compràvem les maquinetes d’afaitar a una persona. Sovint ens deia: “gràcies a vosaltres em puc afaitar cada dia…”

Fa uns dies, en la trobada final de Càritas de l’Arxiprestat, el ponent de la xerrada va dir: “us penseu que el més important que feu és donar menjar i roba? Doncs no. El més important és mostrar el rostre del Crist i això es fa amb el tracte, l’espai digne, el somriure, la fe…i el menjar i la roba. Perquè la persona que ens ve és Jesús…”

Per què fem el que fem a Sant Ignasi? Ens diu Mateu en el seu evangeli: “i els digué Jesús: Veniu, beneïts del meu Pare… perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; anava despullat, i em vau vestir.” Llavors els justos li respondran: “Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿quan anaves despullat, i et vam vestir?” El rei els respondrà: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu…”

Mt 25, 34-46

Xavier Moretó, rector

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari