Homilia
20748
single,single-post,postid-20748,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

09 Dic Homilia

20181209_homicat

“Obriu una ruta al Senyor, prepareu els seus camins”

Estem ja al segon diumenge d’advent. Seguim el nostre camí vers el Nadal. Avui entra en escena un personatge cabdal: Joan Baptista. L’evangelista Lluc el situa clarament en l’espai i el temps, especificant exactament qui governava aleshores i el lloc on tot començà. D’alguna manera ens està dient: ara és el moment! La manera de parlar de Joan també ajuda: “convertiu-vos!” Ara és el moment de la salvació. És el temps, el kairòs que dèiem fa uns diumenges.

La figura de Joan ens pot dir diverses coses. En primer lloc, Joan prepara els camins. Com el sentirem dir el proper diumenge: “jo no sóc el Messies”. Joan sap descentrar-se d’ell mateix. Ell no és el protagonista. Joan apunta a “un altra” que ha de venir. Apunta vers Jesús. És una actitud molt semblant a la de Maria. Ella tampoc es sent la protagonista. En el magnificat ràpidament passa a lloar Déu. Ell és l’important. Una actitud aquesta que pot ser interessant de revisar en aquest advent. A voltes els cristians ens prediquem a nosaltres mateixos. Aquesta és justament l’actitud que Jesús denunciava en els fariseus. Tampoc som nosaltres els protagonistes. Com Joan, hem de portar les persones cap a Déu, no cap a nosaltres. Darrerament, aquesta “desviació” té una certa actualitat. Quan un es centra en un mateix, quan es posa com exemple de “complidor” i “bona persona” està desvirtuant el missatge. Pensem que ningú està lliure de caure en aquest parany. Fins i tot els mossens hi podem caure. Llavors és quan surten alguns protagonismes que es valen de les xarxes per sentir-se millor, per ser lloats i, en definitiva, utilitzar les persones. Una actitud molt poc cristiana…

Un altra tret important de Joan és la seva claredat, la força del seu missatge, la seva convicció i la seva determinació en front de la injustícia. Joan parlava a l’estil dels profetes més clàssics, amb força i denúncia. Jesús ja no parlarà així, Jesús parlarà del Regne, tot i que tampoc s’està de denunciar quan veu alguna cosa que no va a l’hora. Tant Joan com Jesús no es desentenen del món i dels seus problemes, no viuen en una “bombolla” espiritual que els fa mirar-se el món a distància. Una actitud aquesta que potser també cal revisar. En una situació com la que estem vivint, on sabem positivament que s’estan trepitjant els drets de les persones, els drets humans, no podem mirar cap un altra cantó com si plogués. Si més no, hem de manifestar la nostra oposició. De nou ens trobem que ningú està lliure d’aquest parany, tampoc mossens i tampoc bisbes. Darrerament estan sortint tot un seguit d’articles en els mitjans de comunicació demanant un pronunciament més clar dels nostres pastors, i estan firmats per persones creients, que pensen que aquest silenci no és bo, que fins i tot pot ser còmplice…

Joan Baptista ens ajuda a entrar una mica més en aquest gran misteri: Jesús ve a nosaltres, neix en nosaltres. Ara és el temps de la salvació! Que sapiguem entrar en la novetat que ve de Déu. “Eus a qui que ho faig tot nou!” ens diu l’Apocalipsi que fa poc anàvem repassant i també “sóc a la porta i truco”. Estiguem oberts. Deixem-lo entrar.

Xavier Moretó, rector

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari