Homilia
20741
single,single-post,postid-20741,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

02 Dic Homilia

20181202_homicat

“Molt aviat sereu alliberats!”

Celebrem avui el 1er diumenge d’advent. Comencem un camí que ens durà fins al Nadal. Certament, cal dedicar-hi un temps per preparar-nos per celebrar el Misteri del Nadal, per anar-nos-hi endinsant. La paraula “misteri” ens parla d’una realitat “altra”, molt més gran del que podem entendre i al qual només hi podem entrar per la fe… Per això sempre tenim espai per recorre, sempre podem avançar una mica més en la celebració i en la pròpia vida de fe. Des de ara ens ho podríem fixar com una mena de lema: què em pot aportar aquest advent, aquest Nadal?  Quina novetat puc incorporar a la meva vida? Què em dirà Déu en aquest Nadal? “Sóc a la porta i truco” diu el llibre de l’Apocalipsi. El mateix llibre que hem anat seguint aquests dies –no sense una certa recança pel llenguatge i les imatges que hi surten– ens diu en un dels seus fragments: “heus aquí que ho faig tot nou…” Déu és novetat. Per tant, no s’escau dir com a voltes fem –amb una certa apatia–: “ja hi som, un Nadal més…” O potser el tedi ens vingui per un altra raó…

L’advent ens parla d’esperança. “Molt aviat sereu alliberats!” Pot ser un bon moment per preguntar-me: “realment sé viure l’alliberament que ve de Déu? Sé buscar aquesta llibertat que em porta l’evangeli, la bona nova de Jesús? Dèiem per la festa de Crist Rei: Jesús és Rei d’un Regne fet de benaurances, que és en nosaltres i al nostra voltant. Jesús ens allibera de moltes coses: de l’egoisme, de l’orgull, de la vanitat, del voler figurar… i quan som capaços de perdonar també som més lliures. Lliures de voler posseir, de voler dominar… També podem demanar-ho en la pregària: “Jesús allibera’m de les meves esclavituds, d’aquelles coses que em paralitzen” També els escrúpols o el perfeccionisme poden esdevenir paralitzadors… Durant aquest advent tindreu ocasió de fer sortir totes aquestes traves i convertir-nos. En la celebració de la reconciliació –millor que de la penitència– que farem a la parròquia podrem presentar-nos davant Déu amb la nostra realitat –la nostra “veritat” que deia Teresa de Jesús–, demanar perdó i canviar. Pot ser un bon element de conversió. És una celebració de retrobament, de refer el camí vers e Pare. Com el fill petit de la Paràbola del Fill pròdig –o del Pare que perdona, millor– tornem al Pare. “Pare, he pecat contra el cel i contra tu” No és tant “netejar-nos” del pecat –una idea aquesta molt higiènica però poc bíblica– com de sentir-nos perdonats i esdevenir així més capaços de perdonar-nos i de perdonar.

Durant aquest advent, la litúrgia de la celebració també ens hi ajuda. El color morat, signe de penitència i d’austeritat, la corona d’advent, que ens mostra visualment el que manca per Nadal,  els cants –en menor quantitat i sense cantar el glòria, que el reservem pel Nadal–, les lectures, especialment dels profetes. També ens acompanya d’una manera especial la figura de Maria, model d’esperança confiada. Maria sap acollir el Misteri i, malgrat que moltes coses no les acaba d’entendre, sap confiar. “Facis en mi la teva voluntat” li diu a l’àngel.

L’advent ens ajuda, finalment, ha entendre què anem a celebrar. Què vol dir que Jesús neix en nosaltres? En front d’altres nadals –el del comerç, el de la tradició, el de “perquè toca”– nosaltres celebrem el Nadal que portem al cor. En aquest sentit el Nadal pot ser una bona ocasió per testimoniar el mateix Nadal, per dir als nostres i a tots quina és la manera més autèntica de celebrar-lo. Jesús ve a nosaltres.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari