Homilia
20733
single,single-post,postid-20733,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

25 Nov Homilia

20181125 homicat

“Tens raó. Jo sóc rei”

Celebrem avui la Festa de Crist Rei, l’últim diumenge del l’any litúrgic. El proper diumenge comencem l’advent, el temps per preparar-nos a celebrar el misteri del Nadal. Aquest diumenge l’evangeli ens disposa l’escena del diàleg de Jesús amb Pilat que acostumem a llegir per Setmana Santa, un diàleg molt eloqüent. A preguntes de Pilat, Jesús respon que ell és rei, però d’un regnat que no és d’aquest món…

Efectivament, Jesús és rei però el seu regnat no està fet de palaus, riqueses i honors. Jesús no porta corona ni vestits sumptuosos. Jesús era pobre. Jesús tampoc té un exèrcit a les seves ordres. A Pilat li diu clarament: “si jo fos rei –a l’estil d’aquest món– els meus homes m’hagueren defensat…” El regnat de Jesús és “un altra cosa”. Quan Jesús va començar a parlar va dir: “el Regne de Déu ve a vosaltres, és enmig vostre” i els hi va dir als pobres, als més deixats, als qui ningú tenia per res… Dèiem diumenge passat que el Regne que Ell anunciava té a veure amb les benaurances, “està fet” de benaurances. Per tant, sempre que vivim les benaurances estem ajudant a que –com diem en el parenostre– “vingui a nosaltres el vostre regne”. Nosaltres som agents d’aquest regne que Jesús anunciava i del que afirmem que Ell n’és rei. Un rei crucificat, que regna des de la creu i ressuscita. Per a Joan –del qual és l’evangeli que hem llegit– Jesús ressuscita des de la creu, com si no hagueren passat els tres dies. Mort i resurrecció van juntes. Pau ens diu que ser cristià és un continu morir i ressuscitar, de l’home –i dona– nou a l’home –i dona– nous. Jesús és l’home nou…

És significatiu que en aquest dia, darrer de l’any litúrgic, acabem com varem començar en la seva predicació: Jesús ens torna a parlar del regne. El temps d’advent –com el de quaresma– és un temps de conversió “per a”. Doncs avui ja se’ns dona un element de conversió, el més gran de tots. Potser cal que ens preguntem: visc la meva vida segons els valors del Regne? Estic en la línia de les benaurances o em faig la meva pròpia línia? El criteri sempre és Ell. Sé viure l’estil, el tarannà de Jesús? I no es tracta d’imitar-lo sinó de –com també ens diu Pau– deixar que Ell visqui en nosaltres. “Ja no sóc jo, és Crist que viu en mi”. Aquest és un bon criteri, una bona línia de conversió

Xavier Moretó, rector

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari