Homilia
20724
single,single-post,postid-20724,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

18 Nov Homilia

20181118 homicat

“Reunirà tots els seus elegits, que vindran dels quatre vents…”

Celebrem avui el penúltim diumenge de l’any litúrgic. El proper diumenge serà Crist Rei i al següent començarem l’Advent per preparar-nos a celebrar el misteri del Nadal. En aquests darrers diumenges les lectures prenen un to força dur. És el que s’anomena gènere apocalíptic. Aquesta manera de parlar no pretén posar-nos por en el cos sinó fer-nos reaccionar i viure en esperança. Estigueu alerta! Els diu Jesús als deixebles. L’actitud de vetlla és fonamental en el cristià. És l’actitud que fonamenta la conversió, una conversió que ens toca a tots, tant a nivell personal, com comunitari, com de la pròpia Església. “Ecclesia semper reformanda” diu el Concili Vaticà II. El cristià mai pot aturar-se, sempre ha de mirar endavant, sempre ha de progressar en la maduració i actualització de la seva fe, del seu seguiment. La mateixa eucaristia mai pot ser una mena de tranquil·litzant, com un acte que millora la nostra autoestima, a l’estil de les nombroses publicacions d’avui que cerquen millorar la confiança en nosaltres mateixos per ser feliços. Sempre és una temptació caure en el “jo ja sóc bo”, “jo ja compleixo”. Jesús es trobava sovint amb aquesta actitud, persones que es creien prou bones i segures i ja no necessitaven res més, àdhuc Déu mateix… “Ja tenen la seva recompensa!” diu Jesús amb duresa a l’evangeli. Aquests ja no necessiten convertir-se! Tots hem de vigilar aquest aspecte, també els mossens, especialment els qui escriuen a certes pàgines web i que es creuen que tenen la veritat i, el que és pitjor, el dret a imposar-la als qui no pensen com ells…

Per adonar-nos de la importància d’aquesta manera de parlar i de no caure en un cert tremendisme val la pena mirar una mica l’Apocalipsi de Joan (tot i que segurament Joan no n’era l’autor), el darrer llibre del Nou Testament. Malgrat que en diverses ocasions s’ha utilitzat aquest llibre per fer pel·lícules sobre la fi del món, aquest no és el seu objectiu principal. L’autor d’aquest llibre vol animar a comunitats perseguides, les set comunitats, que estaven situades a l’actual Turquia. Eren cristians perseguits, que patien el martiri. El llenguatge és tan dur com el que hem escoltat en les lectures d’avui. De fet l’Apocalipsi s’inspira en el llibre de Daniel que hem escoltat en la 1ª lectura. El missatge és: això que veieu i patiu passarà. Només el que ve de Déu perdura. Les glòries humanes passaran. Aquest llibre acaba amb el famós “maranatà“ en arameu, “veniu Senyor Jesús!”

Jesús va emprar molt aquest llenguatge per fer veure la importància de no confiar-se. De fet va començar a predicar proclamant: “el Regne de Déu ve a vosaltres, és enmig vostre” Un to semblant al de Joan Baptista, el darrer dels profetes, tot i que aquest afegia: “convertiu-vos!” És com dir-nos: “Ara és el moment, ara és el temps de la salvació!” És el kairòs en grec.

Val la pena entrar en aquesta esperança que ens fa estar alerta i testimoniar la nostra fe arreu.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari