homilia 27 octubre
22115
single,single-post,postid-22115,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia 25 octubre 2020

25 Oct Homilia 25 octubre 2020

20201025 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 25 d’Octubre de 2020, 30è del temps ordinari. Mt 22, 34-40
“Estima Déu… i als altres com a tu mateix”

L’homilia d’avui ens mostra que hem d’estimar als altres com a un mateix. Tot un repte!

Aquest diumenge, l’evangeli té un estil molt semblant al del diumenge passat. Sembla com si Mateu vulgui “reblar el clau” sobre les qüestions més importants de la nostra fe. Així, si fa una setmana, Jesús posava les coses en el seu lloc pel que fa a Déu i el Cèsar –deixant, tot de passada, en vergonyosa evidència als qui li buscaven raons–, ara no s’està de donar-los un altra lliçó. Tanmateix, aquest cop, és una qüestió molt més fonamental. Es tracta del centre de la seva fe, el seu credo, el que els jueus anomenaven el “shemà”:  “Escolta Israel: el Senyor és el teu Déu. Estima’l amb tot el cor, amb tota l’anima, amb tot el pensament…” Els jueus el portaven escrit i sempre a sobre. Encara ara, els més observants, ho fan així. Però Jesús hi afegeix una frase cabdal, que, com li és propi, ho capgira tot: “i als altres com a tu mateix…” Com és diu popularment: “just a la fusta!” I també, com diuen els castellans: “allí les duele!”.

Com hem anat veient aquests darrers diumenges, Jesús polemitza amb tota una sèrie de persones –els fariseus i saduceus– que es sentien molt segures de la seva fe i de la seva elecció. Aquesta seguretat els legitimava –segons ells– a anar pel món donant lliçons –encara que ells no complissin el que deien. Per això Jesús els acusa de hipòcrites– i, el que és més greu, amb dret a excloure als altres, especialment als més pobres: malalts, publicans, prostitutes… Jesús es revela i ho denuncia. Igual que els profetes, no se’n pot estar! Avui aquesta denúncia toca directament al “moll de l’ós”, el centre de la seva fe i els torna a deixar descol·locats. Perquè dir a persones que s’estimen tant el que és seu –i a elles mateixes– que han d’estimar de la mateixa manera l’altra és una autèntica bomba. L’evangelista Joan ho diu clarament en la seva 1ª carta: “no pots dir que estimes Déu si no estimes al teu germà…”

Estimar l’altra com a tu mateix, encara que no pensi igual que tu, encara que sigui diferent i, el que és més gros, encara que et perjudiqui i et faci mal… D’aquí es desprèn un dels preceptes més bàsics del cristià i que ens ve directament de Jesús: perdonar als enemics. Un precepte que al món li costa d’entendre… i, pel que es veu, als més “observants” també…

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 12:51h, 28 octubre Responder

    Poco se puede añadir a lo que antecede. Sí, una sola cosa por si alguien dijera que la respuesta del Señor no era original.
    Sí, también en la biblia hebrea, en Levítico 19, 18 se dice “Amarás a tu prójimo como a ti mismo”, pero como escondido, y detrás de una frase que permite suponer que tus prójimos solo son los «hijos de tu pueblo».
    La originalidad de la enseñanza de Jesús está en poner el amor al prójimo al mismo nivel que el amor a Dios, y en su universalidad, y en resumir toda la ley en esos dos preceptos.
    Pero esto ya se dice, y mejor, en la Homilía.
    Ahora solo falta ponerlo en práctica, con la ayuda del Señor, que falta nos hará.
    G. L.

Escriu el teu comentari