Homilia
20681
single,single-post,postid-20681,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

24 Oct Homilia

20181021 homilia

“Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor…”

En l’evangeli d’aquest diumenge ens trobem amb una situació molt semblant als anteriors: de nou Jesús es presenta amb un altra contra-valor. Ja en portem tres. Si fa dos diumenges Jesús generava sorpresa –àdhuc entre els mateixos deixebles– en reafirmar-se en la indissolubilitat del matrimoni, i el proppassat diumenge ens parlava de que el ser ric és més un problema que un avantatge per entrar en el Regne, avui ens parla de la dificultat que suposa voler sempre els primers llocs. Son contra-valors en relació amb el món de llavors i el nostre i ho son fins el punt que els deixebles diuen sorpresos –davant la comparació del camell i l’agulla, tan eloqüent–: “si és així, qui es podrà salvar…?” Podríem dir que ni la indissolubilitat del matrimoni, ni el no voler ser rics, ni el voler ser els primers estan gaire de moda, ni llavors ni ara…

Pel que fa al tercer contra-valor –que és el que toca–, és molt clar que vivim en un món on els primers son els millors. Tothom aspira a ser-ho. Només cal mirar una mica la quantitat d’activitats que tenen els nens en acabar l’escola: judo, karate, anglès, basket, dansa, informàtica, tai-chi, reforç escolar –per si no treuen bones notes–… No tenen temps per jugar! Els pares es justifiquen amb aquella frase tan recurrent: “així es podran guanyar millor la vida” o “arribaran on jo no vaig arribar” o “és pel seu futur”. La competitivitat ja des de petits. Ara, fins i tot, hi ha jardins d’infància on se’ls parla anglès per tal que vagin acostumant les seves oïdes… Tot això és molt lògic, molt humà, però té un problema: genera rivalitat. En l’evangeli d’avui es veu molt clarament en la petició dels deixebles. Molt probablement, en veure l’èxit de Jesús, que el seguia tanta gent, demanen un lloc preeminent. Una petició molt humana. Però veure qui és primer vol dir que un altra és segon o tercer… Jesús postula tot el contrari: “qui vulgui ser el primer s’ha de fer servidor…” Per què? Doncs per la senzilla raó de que, en servir l’altra, sobretot si en té necessitat, passa a ser germà o germana. En lloc de rival, en comptes de fer nosa, esdevé un company de camí. Aquest és el nou ordre que ens porta Jesús. Aquest és el Regne que ens va predicar. Un Regne de justícia, d’acceptació, de perdó, de servei. Com dèiem diumenge passat, un Regne fet de benaurances… i això dona una felicitat molt més gran. Encara més: pot donar sentit a la pròpia vida. Avui, que celebrem el Dia del Domund ho tenim davant nostre: tantes persones, missioners i missioneres, que han fet del servei –a l’evangeli i als pobres, una cosa va amb l’altra– el “leiv motiv” de les seves vides, i, tot fent-ho, han trobat la felicitat, una felicitat que res més pot donar…

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari