Homilia
20869
single,single-post,postid-20869,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

03 Feb Homilia

20190103_homicat

“Cap profeta es ben rebut al seu país natal…”

Seguim escoltant en aquest diumenge l’evangeli de Lluc que varem començar la setmana passada. Si recordem l’escena, Jesús s’aixeca a llegir en la sinagoga de Natzaret i es fa seu el fragment d’Isaïes que parla del Messies. En acabar la lectura els hi diu: “aquestes lectures s’acompleixen avui” És com dir-los: “Jo sóc el messies!” Molt fort. Tanmateix això no s’acaba aquí. En el fragment d’avui es veu clarament que Jesús no en té prou. Podríem dir que decideix “reblar el clau”. La reacció que provoca amb les seves paraules es tant airada que volen matar-lo tirant-lo per un penya segat…

Què els diu Jesús que sigui tan greu? Doncs, ras i curt, els hi tira per terra tot el seu orgull de poble escollit. El poble jueu es tenia pel poble de Déu. Això es remunta als temps de Moisès. Déu s’escull un poble, l’allibera de l’esclavatge d’Egipte i el condueix pel desert fins a  la Terra Promesa. Aquesta és, en poques paraules, la fe del poble. De tota manera, tal com diuen els profetes, Déu s’escull un poble però no per tenir la salvació “en exclusiva” sinó per manifestar-se a tots els pobles… Per aquí es on van les paraules de Jesús. Els ve a dir que no es confiïn, que no es sentin tan segurs de la seva elecció i els hi diu posant com exemples dues conversions de persones no jueves: la viuda de Serepta de Sidó i Naaman, un leprós de Síria, dos territoris pagans! Els jueus creien que els pagans no tenien dret a la salvació. Més encara, no tenien ni la capacitat de creure! Als evangelis, Jesús no només reconeix la fe de persones no jueves –romans, samaritans, etc… – i, en general, tots el pobres –malalts, leprosos, cecs, etc… – sinó que, fins i tot, se’n admira. “Quina fe que tens!” li diu a la viuda pobre que patia pèrdues de sang (i que, per tant, era impura) Certament, un gran escàndol, prou greu per creure que era una amenaça pel poble i que calia matar-lo…

Jesús té una actitud clarament profètica. Seguint la mateixa línia dels profetes, Jesús denuncia la injustícia, s’enfronta amb els poderosos –polítics o religiosos– i es posa del costat dels pobres. No es desentén dels seus problemes. Parla en nom de Déu. Aquest és justament el sentit i la missió dels profetes. No son endevinaires del futur sinó homes i dones de Déu, que parlen en nom d’Ell, encara més, que no poden estar-se de parlar. I Jesús ho fa entre els seus, els qui el coneixien “de tota la vida” però també els qui tenen més prejudicis… Els costa d’acceptar la novetat precisament per estar tan a prop…

Pel baptisme tots som també “fets” profetes. L’actitud de Jesús ens ha de resultar il.luminadora també per a nosaltres. És un bon advertiment per aquells que creuen que ser cristià és viure en una mena de bombolla, aïllats de la realitat i dels problemes del món. Son aquells que diuen: “Déu està per sobre” i s’hi agafen per no mullar-se. Però Jesús els diu als deixebles –i també a nosaltres–: “vosaltres sou la llum del món i la sal de la terra…”

Xavier Moretó, rector

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari