Homilia
20789
single,single-post,postid-20789,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

24 Dic Homilia

20181224_homicat sant ignasi de Loiola

“Avui ens ha nascut un salvador!”

Celebrem avui el dia de Nadal. Després de tot el temps d’advent, un temps per a preparar-nos justament per celebrar aquest dia, ens situem davant el pessebre i contemplem l’escena. Jesús ve en la senzillesa, en la pobresa, en la discreció. Tot un signe en els nostres temps, i més encara en aquestes dates, on tothom consumeix i regala, en molts casos sense saber ben bé per què. Nosaltres si ho sabem: Jesús neix enmig nostre i ens porta un missatge de salvació i per dur-lo a terme visqué i morí per nosaltres. Déu entra en la història de la humanitat per salvar-la i s’hi implica. No és un Déu que “s’ho mira a distància”. És un Déu que s’encarna i salva des de dins. Un Jesús, Déu en nosaltres, que es fa pobre i mor per donar-nos vida. Però quina és la vida que ens dóna?

Sant Agustí ens diu en un dels seus sermons: “desvetllat, home: Déu per tu s’ha fet home. Desvetlla’t tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà” i segueix: “Crist s’ha fet per nosaltres justícia, santificació i redempció perquè, tal com està escrit: si algú es gloria, s’haurà de gloriar en el Senyor. La fidelitat, doncs, germinarà de la terra; Crist va dir: Jo sóc la veritat. I la justícia mirarà des de el cel, perquè l’home que creu en aquell que ha nascut no es crea a ell mateix la justícia, sinó que la rep de Déu, perquè tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt…”

Aquest Nadal el tornem a viure enmig de la decepció i el desencís en el nostre país. Als presos polítics que ja fa més d’un any que son a la presó hi hem d’afegir les vagues de fam d’alguns d’aquests presos –desconvocades fa només uns dies– les manifestacions demanant el respecte dels drets humans –que son trepitjats sistemàticament–, i les declaracions d’aquells polítics que volen treure rèdit d’aquesta situació, al preu que sigui. El procés que estem vivint a contribuït a desvetllar moltes actituds que eren a la fosca: menyspreu, intol.leràcia, mentida, violència, àdhuc en la mateixa església: cristians que no saben respectar la pluralitat d’opinions, que creuen que l’Església ha de ser de pensament únic, fins i tot bisbes que acusen a d’altres bisbes de visitar als presos quan Jesús ens diu clarament a les benaurances: “perquè quan era a la presó vinguéreu a veure’m” i “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi”. Aquesta situació també ha posat en evidència l’absència d’una veu profètica de part dels nostres bisbes, que, més enllà de demanar diàleg i pregària i oposar-se a la presó sense judici –com fan la major part dels experts en dret–, no acaben de posar-se al costat d’un poble que vol expressar-se i que se li nega aquest dret, paradoxalment recollit en els documents de la Doctrina Social de l’Església i en la declaració Arrels Cristianes de Catalunya, subscrit ja fa uns quants anys per l’episcopat de Catalunya. Recordem que els nostres pastors –i de fet tot batejat– es fet profeta pel baptisme.  I pels qui creguin que els nostres pastors han de ser “prudents i diplomàtics” voldria recordar el testimoni de bisbes del nostre temps com Pere Casaldàliga, Óscar Romero –recentment canonitzat–, o l’arquebisbe de Barquisimeto, a Veneçuela, Mons Antonio López Castillo, fa poc empresonat per denunciar les injustícies, la fam i la misèria, que pateix el seu poble. Aquests bisbes no han dubtat a denunciar l’opressió i els menyspreu dels drets humans, fins i tot posant en risc –i en el cas d’Óscar Romero donant–  la pròpia vida.

Efectivament, “Crist s’ha fet per nosaltres justícia, santificació i redempció” i nosaltres el seguim a Ell. Els cristians estem cridats a ser llum enmig del món. Si no ho féssim, si miréssim cap un altra cantó quan veiem situacions d’injustícia, ens situaríem en la línia contraria de l’evangeli, fins i tot podríem caure en la hipocresia que Jesús retreia als fariseus, que “diuen i no fan”.

Malgrat tot, que tinguem un bon Nadal. Desitgem-lo a tothom, tant els qui lluiten pels nostres drets com a poble com pels qui no els comparteixen o no els respecten. Com ha fet recentment un dels nostres polítics presos des de la presó, desitgem un bon Nadal també als qui –i aquestes son paraules meves–, desinformen, menteixen i inventen coses infundades i injustes. També Jesús va saber perdonar als qui li proferiren “ofenses i escopinades”. Tanmateix, ens guia una esperança, una esperança que travessa tota la Bíblia, l’esperança de tot un poble, el d’Israel, que també va patir opressió: “els qui van amb males arts sempre acaben perdent…” i “el bé sempre preval sobre el mal…”

Bon Nadal

Xavier Moretó, rector

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari