Homilia
20751
single,single-post,postid-20751,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

16 Dic Homilia

20181216_homicat

“Què hem de fer també nosaltres?”

Entrem ja en el tercer diumenge d’advent. Anem fent camí vers el Nadal. A l’evangeli tornem a tenir a Joan Baptista com a protagonista. Ja diumenge passat varem veure com apareixia en l’escena. L’evangelista lluc l’introduïa de la ma del profeta Isaïes. És una de les raons més fortes per escriure els evangelis: tot quadra, en Jesús s’acompleix el que deien els profetes. Ara és el temps! Tanmateix, aquest cop, Joan ens mostra el seu missatge i d’una manera molt original, si més no sorprenent: a base de contestar les preguntes dels qui l’escoltaven.

“Què hem de fer?” li diuen repetidament. I no li fan preguntes els pobres i malalts –al menys no en aquest fragment– si no els qui manen: els fariseus, els publicans, fins i tot els soldats. Però malgrat li diuen mestre, Joan no contesta amb la llista de normes i manaments de la Llei, ni tan sols fa cap recomanació de caire religiós. Joan els podia haver demanat que fessin més pregària o dejunis, que oferissin més animals en sacrifici en el Temple per expiar els seus pecats o que donin més diners com a tribut. Joan no parla de res religiós, que és el que s’esperava d’un mestre de l’època. Això és el que feien els fariseus i que Jesús no s’estarà de denunciar perquè “diuen i no fan”. Joan contesta apel·lant a la vida… “No cobreu més del que és degut” els hi diu als publicans. Certament, els cobradors d’impostos es quedaven una part del que recaptaven. Parlant en termes d’ara, tenien dues comptabilitats –o una caixa B– i tothom ho sabia. Per això la gent es sorprèn de que Jesús es faci amb ells. “Acontenteu-vos amb la vostra soldada” els hi diu als soldats. Els romans saquejaven a la gent. Eren la força dominadora i creien que en tenien dret. “Doneu menjar als qui no en tenen” els hi diu als fariseus. Els fariseus i saduceus vivien en l’abundància. S’atipaven de la carn oferta en sacrifici. Vivien a costa dels qui passaven fam. Però, perquè Joan els parla així? Era una manera de parlar que, de ben segur, li portaria controvèrsia. Qui és el qui accepta de bon grat que li donin lliçons d’aquesta manera?

Podríem dir que se l’està jugant i, de fet, acabarà malament per parlar així. Herodes el farà matar per denunciar la seva infidelitat. Joan té l’estil dels profetes de l’Antic Testament i acaba com ells. La denúncia de la injustícia i la infidelitat el porta a la mort. Joan ens ve a dir, ras i curt, que la fe s’ha de traduir amb una manera de fer, en un respectar les persones i els seus drets, en un estar al costat dels febles i els pobres, encara que això ens porti problemes. No podem viure en una bombolla, ni que sigui religiosa. Hem de saber connectar la fe que professem i la vida que vivim.

Hi ha també una dada significativa en l’evangeli d’avui: Joan diu de Jesús que “ja té la pala a la ma per ventar la seva era…” i “la palla la cremarà el foc que no s’apaga”. Un llenguatge clarament apocalíptic. Joan està convençut que Jesús farà com ell però s’equivoca… Jesús ja no parlarà ni actuarà com ell. Malgrat que Jesús tampoc se’n estarà de denunciar públicament les situacions d’injustícia –i tampoc viurà al marge de la vida social i política– el seu estil ja no serà el de Joan. Jesús ens parlarà del Regne de Déu, d’estimar i perdonar, de les benaurances. Una bona dada aquesta, un bon element de conversió per a tots aquells que van pel món donant lliçons i condemnant, entre ells alguns mossens que escriuen en certes pàgines web d’església. Que sàpiguen que tenen més a veure amb Joan Baptista que amb Jesús. Podríem dir que s’han quedat en l’Antic Testament, tan ells com els qui els segueixen… “Estigueu alerta!” els diria Joan. “Convertiu-vos!”

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari