Homicat
20923
single,single-post,postid-20923,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

03 Mar Homicat

20190303_homicat

Dg 3 de Març de 2019, 8è diumenge de l’any. Lc 6, 39-45
“No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents…”

Seguim escoltant en aquest diumenge l’evangeli de Lluc. La línia és la mateixa: un conjunt de prescripcions que, molt probablement, Lluc està adreçant a la seva comunitat. De les paraules que l’evangelista posa en boca de Jesús podem deduir que la comunitat tenia problemes. Una comunitat en que els seus membres malparlen els uns dels altres. El Papa Francesc, en l’inici del seus pontificat, ja ens va fer un seriós advertiment en aquest sentit. “La crítica i el judici –deia Francesc– en el si de les comunitats les mina per dins…” Per tant, no és poca cosa. A voltes se sent als cristians la frase de que “no n’hi ha per tant”, fins i tot que és bo perquè ajuda a adonar-se dels errors o que “és una manera de fer-se una opinió” Però Jesús és força dur amb el judici i la crítica. La seva observació és contundent: “com pots dir al teu germà: vine que et trauré l’estella de l’ull quan tu tens una biga en el teu!” i ho remata dient-li: “hipòcrita!” Certament no és poca cosa…

Un altra cop ens toca mirar al nostre voltant i adonar-nos de quin món és el nostre per veure si hi ha coincidència o oposició amb els valors cristians. En aquest sentit, la crítica i el judici sovintegen. Cal veure també què hi ha al darrera. Només prémer el botó de la tele i seleccionar el programa oportú i ja ens adonem. Son els programes que cerquen audiència –i, per tant, beneficis– a base de insultar-se els uns als altres. La idea és molt senzilla –i efectiva–: “estan fatal! Potser jo no estic tan malament com ells…” Animar-se amb les desgràcies dels altres no s’avé amb la idea del Regne que Jesús ens va anunciar. Perquè Ell ens va dir que el Regne és enmig nostre, també en les nostres relacions interpersonals És molt fàcil de caure-hi. Només cal mirar com fins hi tot els mossens ho fan… També aquests busquen audiència i animar-se amb el reconeixement que els tributen. Internet els ho posa molt fàcil.

El cristià ha de fer el bé als altres i pressuposar el bé, no el mal de les persones. És molt senzill. Només cal mirar-se un mateix per adonar-se de que tots tenim les nostres coses, que no som millors que els altres. Jesús, un altra cop, és contundent: “treu-te primer la biga que tens al teu ull! Llavors t’hi veuràs…”

Tanmateix, hi ha un altra idea interessant en aquest fragment. Jesús ens diu que “de l’arbre bo en surten bons fruits” i a l’inrevés, “del dolent…” Els metges dirien que “és un mal símptoma” i els psicòlegs que és tracta d’una una “projecció”. La persona que sempre està criticant i jutjant –o donant sempre les culpes als altres–, en realitat està projectant el seu mal estat. És un mal símptoma de la pròpia persona. Ras i curt, és aquesta la que està malament, no els altres… Per el contrari, quan estàs bé fas al bé al teu voltant. Els joves en diuen “donar bon rotllo”. Tornant als mossens que critiquen –sovint destrossant als seus propis companys– la seva actitud és símptoma de que no estan bé… i així “projecten” sobre els altres per animar-se. Molt trist. Cal saber que els mossens, quan celebrem, actuem “en persona de Crist”…

Ens diuen els evangelis que a Jesús se’l coneixia com “una persona que feia el bé”. Això genera confiança i seguiment. És una constant en tots els trobaments personals que té amb els altres. Jesús sabia acompanyar, valorar i desvetllar el bé que pot fer cada persona. Això té molt més a veure amb l’estil del Regne que Ell va anunciar i, de retruc, fa molt més feliç que estar sempre criticant i jutjant als altres.

 

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari