Homilia
20519
single,single-post,postid-20519,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

09 Sep Homilia

20180909 homicat

Diumenge 9 de Setembre de 2018, XXIIIè de durant l’any. Mc 8, 27-35

“Tot ho ha fet bé. Fa que els sorts hi sentin i les muts parlin…”

Continuem contemplant a l’evangeli d’avui l’acció de Jesús enmig de la gent. Com ens diuen els evangelis: “Jesús anunciava el Regne amb signes i amb paraules” Avui contemplem Jesús donant la parla i la oïda i recomanant que no ho diguin a ningú. Son uns fets i unes paraules que van més enllà de la imatge, de la “pel·lícula” que ens puguem fer dels fets… Vivim en una cultura “de la imatge” i fàcilment tenim tendència a quedar-nos amb l’exterioritat dels fets, el que es pot veure o imaginar. Però els evangelis no son pel·lícules. Hi ha un missatge de fons molt més important. Justament per això varen ser escrits, per transmetre un missatge a les comunitats. Son “bona notícia”.

Els signes que contemplem en l’evangeli d’avui son molt significatius, d’aquell temps i del nostre. Obrir la oïda i permetre la parla té més sentits que els purament externs. Sovint patim d‘incomunicació, de manca de diàleg, d’incapacitat d’escoltar i de saber escoltar. En les comunitats ho veiem: soledat, aïllament, manca de diàleg –que es palesa sovint en les parelles–, individualisme… El missatge de Jesús porta a tot el contrari: obertura, sol·licitud pels altres, saber escoltar, saber acceptar l’altra, saber perdonar… Aquests trets encara tenen una vigència més punyent quan es refereixen als més necessitats, als més pobres. L’Església ho té formulat en els seus documents: “l’opció preferencial pels més pobres i marginats”. Això ens ve de Jesús. Ell estava sempre pendent dels més “deixats” i actua per alliberar-los i no només de les seves mancances materials. També hi ha pobreses que afecten a la persona, a l’existència de cadascú, a la vida… Els signes que fa Jesús susciten canvis de vida, conversió i, fins i tot, vocació. En definitiva, seguiment. Ser cristià és seguir una persona: Jesús, present enmig nostre, sobretot en els sagraments i en l’església però també en les persones i en la pròpia vida. En el seu temps la gent va interpretar que aquesta obertura que Jesús feia possible era excepcional. Llavors és quan, de de la fe, arriben a dir: “res de tot això ho podria fer si Déu no estigués amb Ell…” També ho deien davant la multiplicació dels pans i els peixos que contemplàvem fa uns diumenges. Aleshores, el miracle més gran va ser el fet de saber “donar i donar-se”, de no estar només per les coses pròpies, d’obrir-se, de fer comunitat i compartir. “Fa més feliç donar que rebre” ressona Lluc de Jesús en els Fets dels Apòstols. També Isaïes –que ha ens a predisposat a l’evangeli en la 1ª lectura– ens diu que quan som capaços de ajudar al més necessitat “neix en nosaltres una llum nova”. Justament Isaïes ens ha parlat del “nou ordre” que portarà el messies. “Donarà la vista als cecs i la oïda als sorts. Els coixos saltaran per les muntanyes…”

Pel que fa a la recomanació que Jesús fa als qui cura de que no ho diguin a ningú –cosa que no fan– també té un missatge de fons: no podem testimoniar la nostra de fe sense fer abans l’experiència de resurrecció. Els evangelis varen ser escrits a la llum de la Pasqua. Quan els deixebles varen fer l’experiència de Pasqua (“Jesús ha ressuscitat”) llavors varen entendre el sentit i la fondària dels signes que Ell va fer. És des de l’alliberament que ens ve per Jesús des de on podem fer professió de fe. Si ho féssim només des de els fets –des de la pel·lícula que dèiem abans– quedaria com quelcom prodigiós –o màgic–, sense cap contingut, sense missatge, i, encara pitjor, sense implicació, justament el contrari que pretenen els evangelis. Jesús no vol que el facin rei pels prodigis que fa. No és un miracler. Aquest no és l’estil del seu regnat. Ell ens porta el Regne de Déu i és, alhora, aquest Regne enmig nostre.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari