homicat 8 juliol 2018
20403
single,single-post,postid-20403,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

homicat 8 juliol 2018

08 Jul homicat 8 juliol 2018

20180708 homicat

Diumenge 8 de Juliol de 2018, XIV de durant l’any. Mc 6, 1-6

“D’on li ve tot això?”

En l’evangeli d’aquest diumenge –com en dels darrers diumenges– se’ns dona una nova oportunitat de contemplar la manera de fer de Jesús. Cal aprofitar aquestes oportunitats que ens dona la Paraula perquè en això ens hi va molt als cristians. Quan més ens identifiquem amb la seva manera de fer, amb les seves paraules i actituds, més serem capaços de reproduir en nosaltres el seu tarannà, el seu estil. I no es tracta tant d’imitar-lo com de deixar que Ell visqui en nosaltres. Com ja us he fet esment en els altres diumenges: què un dia podem dir com Pau: “ja no sóc jo, és Crist que viu en mi”. D’això Sant Ignasi en deia “coneixement intern”. Aquest camí no s’esgota mai, sempre podem avançar una mica més…

Avui se’ns posa al davant de l’escena de Jesús en la sinagoga de Natzaret. Citant un altra cop Sant Ignasi, mirem d’entrar-hi en el moment “como si presente me hallare”. Ignasi convida en els seus Exercicis Espirituals a ficar-nos en les escenes dels evangelis amb la nostra imaginació, a ser un més dels qui hi assisteixen, fins i tot a participar en el diàleg… L’evangelista Marc relata el moment amb molta austeritat, molta més que els seus paral.lels Mateu i Lluc, que posen a Jesús llegint el fragment del profeta Isaïes: “el Senyor m’ha ungit, per portar la bona nova als pobres, per proclamar l’any de gràcia del Senyor” per acabar dient “avui aquesta lectura s’ha acomplert” Això només ho pot dir el Messies! L’enrenou deuria ser considerable. En això si coincideix Marc: “es quedaren escandalitzats”. L’oposició que Jesús va patir de part dels seus deuria ser gran. Podem dir que allà va començar la creu per a Ell, no va caldre esperar al final. Marc manifesta aquest patiment amb una frase lacònica i contundent: “li va estranyar que no creguessin…” Tanmateix, el gran missatge –o advertència, també per a nosaltres– apunta al prejudicis. Creien que el coneixien des de sempre –i de fet era així– però això esdevé un obstacle per a entrar en la novetat que ve de Déu, tant és així que probablement van creure més en ell els qui no el coneixien. Segurament aquí va començar la seva itinerància: “anem a d’altres llocs, que aquesta és la meva missió” els hi  diu als deixebles en un altra fragment.

Els prejudicis ens podem jugar una “mala passada” en el nostre seguiment de Jesús. Sempre que pensem –conscient o inconscientment– “aquest fragment ja me’l sé” o “és més del mateix, és el que m’han explicat de sempre” d’alguna forma estem “barrant el pas” a la novetat de l’evangeli. De la mateixa manera que anem canviant en edat i experiència, també hauríem de ser capaços de anar madurant en la nostra fe i descobrint coses noves en el nostre seguiment de Jesús, especialment pel que fa a l’evangeli. En el moment en que ens sentim massa segurs en la nostra fe, que ens tanquem en les nostres seguretats –o que fem de la fe una seguretat– ja no estem tan “oberts” al que ve de Jesús, a les “mocions de l’Esperit” que també diu Sant Ignasi. Pau també s’hi refereix en les seves cartes: “no us sentiu massa segurs de vosaltres mateixos…” El camí passa sempre per la humilitat que, en aquest cas, ens pot deslliurar d’un cert “orgull religiós”. Com ens diu Sant Pau en la segona lectura d’avui: “només em gloriaré en les meves febleses” Els especialistes ens diuen que el diable al que es refereix Sant Pau ens està parlant d’una malaltia física, segurament visible externament. “En tens prou amb la meva gràcia”. Ell s’adona que no és el protagonista de la seva missió, que no s’ha de predicar a ell mateix –com si feien els fariseus– sinó que s’ha de descentrar d’ell mateix per predicar-lo a Ell. També en diu: “només em gloriaré en el Crist i crucificat”. Aquesta és l’actitud de Maria, de Josep i, sobretot, del mateix Jesús: el descentrament, encara més, l’abaixament. Jesús es fa servidor. Aquest “elogi de la feblesa” de Pau és totalment contrari al sentit general del nostre temps, on es privilegia la competitivitat, el ser els primers, el ser els més forts… És un pensament que també travessa tots els profetes.

Jesús sempre és el nostre referent. Els cristians el seguim a Ell i procurem reviure en nosaltres la seva persona i el seu Misteri, sempre nou, sempre il.luminador, per tal de poder dir també nosaltres als altres, com Jesús als deixebles de Joan: “veniu i ho veureu”

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari