Homicat
20898
single,single-post,postid-20898,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

17 Feb Homicat

20190217_homicat

Dg 17 de Febrer de 2019, 6è diumenge de l’any. Lc 6, 17. 20-26
“Feliços els pobres. Ai de vosaltres els rics!”

Avui, a l’evangeli hem escoltat, un altra cop, les benaurances, però amb una particularitat: Lluc ens posa també el contrari, és a dir, les “malaurances”. És com si ens fes un subratllat, com si ens volgués “tocar una mica la moral”. Les malaurances de Lluc son dures: “ai de vosaltres els rics, ai de vosaltres els qui ara rieu, vindrà el dia que plorareu…” És una advertència per a la seva comunitat. Els evangelis –ja ho sabem– van adreçats a comunitats cristianes, fins el punt que –segons diuen els estudiosos– les podem conèixer mitjançant les paraules –i les advertències– que els hi fan els evangelistes. Molt probablement, la comunitat de lluc tenia problemes en aquest sentit. Potser posava més la confiança en les coses que en Déu, potser volien més passar-s’ho bé que compartir, especialment amb els més pobres… És un missatge de gran actualitat, també en el nostre temps.

Vivim en una societat que, d’una manera o d’altra, ens envia promeses de felicitat en base al que tenim o podem tenir més que en el que som. Missatges com “viu la vida”, “passa-t’ho bé”, “compra i gaudeix” o “no et preocupis pel demà” d’alguna manera “floten” en l’ambient. Però, en el fons, tots sabem que aquestes coses no porten a la felicitat. Quantes més coses tenim, i encara, quan més hi posem el cor en les coses més eixuts estem. Nosaltres sabem que hi ha una felicitat que només Déu pot donar. El profeta Jeremies, en la 1ª lectura, ho diu amb duresa: ”maleït l’home que es refia de l’ajut humà, mentre el seu cor s’allunya del Senyor!” Quan sabem “entrar” en les benaurances, quan les vivim de debò, trobem una pau i una felicitat úniques. “Fa més feliç donar que rebre” ens diu Jesús. Son unes paraules que Lluc posa en boca de Jesús en els Fets dels Apòstols, llibre que, per a molts exegetes, és com una 2ª part del seu evangeli.

Val a dir que quan Jesús lloa als pobres o els qui estan tristos no els està felicitant per la seva condició o perquè pateixen. Això seria cruel. El que està dient és que, des de la seva feblesa, des de el seu patiment, si cerquen l’ajut de Déu de ben segur que el trobaran! “Feliços vosaltres quan sou perseguits per la justícia” (especialment quan la justícia és injusta) Malauradament, d’això en tenim una experiència molt directa… Igualment, assumir les nostres febleses, les nostres mancances, es un missatge una mica contrari al del nostre món. Precisament per això hem de ser “llum enmig del món” i poder dir –de paraula i d’obra–: la felicitat no està en les coses. Hi ha una felicitat que prové d’assumir les nostres febleses i contrarietats –la nostra “veritat” que deia Sta Teresa de Jesús–, i donar-nos per assumir també les dels altres. Com diuen alguns pensadors de casa nostra: tenim una proposta de sentit de la vida. Val al pena donar-la a conèixer!

 

Xavier Moretó, rector

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari