Homicat 7 juny 2020
21839
single,single-post,postid-21839,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 7 juny 2020

07 Jun Homicat 7 juny 2020

20200607 homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 7 de Juny de 2020, Santíssima Trinitat. Jn 3, 16-18
“Déu envià el seu Fill al món per salvar-lo”

Celebrem avui la Festa de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. En acabar la celebració de la Pasqua, estem repassant els misteris més grans de la nostra fe: Pentecosta, la Trinitat, l’eucaristia.

Per la Pentecosta recordem el do de l’Esperit rebut, a l’Església i a cadascun de nosaltres. L’Esperit que misteriosament porta l’Església i habita en nosaltres, que ens fa capaços de creure i pregar. La Trinitat, Pare, Fill i Esperit, que ens apropa a Misteri de Déu enmig nostre. El Pare ens parla de la creació però també de Jesús dient-nos que Déu és el nostre Pare. L’eucaristia, misteri de la presència de Jesús en el pa i el vi, que se’ns fa aliment de la nostra fe, que ens transforma –ens configura– vers al mateix Jesús al que seguim…

Quan els deixebles veieren a Jesús pregant li varen demanar que els ensenyés una pregària. Així ens ho diuen els evangelis. És el que solien fer tots els mestres. Però Jesús no pregava mirant al Temple de Jerusalem –una mica com els musulmans, que ho fan mirant a La Meca– sinó que ho feia amb la mirada cap el cel i les mans esteses cap amunt. En certa manera, els mossens ho reproduïm amb alguns gestos durant l’eucaristia. Llavors, davant la petició, Jesús els ensenya el Pare Nostre, una pregària revolucionaria, fins i tot escandalosa en aquell temps.  Adreçar-se a Déu com a Pare –quan ni tan sols s’atrevien a anomenar-lo pel seu nom– i parlar tan alegrement de perdonar quan tenien fixat “l’ull per ull”, propi dels jueus, deuria ser molt fort. Alguns entesos diuen que, si d’alguna manera poguéssim resumir el ser cristià seria dient que “Déu és el vostre Pare i tots vosaltres sou germans…”

El Misteri de la Trinitat és bàsic en la nostra fe. De fet, aquesta fe és trinitària, perquè sempre fa referència a Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Només cal adonar-se de que sempre comencem i acabem les nostres celebracions fent la senyal de la creu: “en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”. Paradoxalment, lluny d’allunyar-nos de Déu, com es podria suposar venint d’una formulació teòrica, ens hi apropa. Un sol Déu en tres persones. Tot el que diem de l’un ho diem dels altres. És una relació de comunió. Sense deixar de ser un misteri –que depassa les nostres capacitats i només accessible per la fe– ens és un motiu i una eina per sentir Déu més a prop. És un altra misteri de l’Església, una Església que –com ens diu el Concili– també és un misteri, també va més enllà del que podem veure i entendre…

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari