Homicat 21 juny 2020
21861
single,single-post,postid-21861,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 21 juny 2020

21 Jun Homicat 21 juny 2020

20200621 homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 21 de Juny de 2020, 12è del temps ordinari. Mt 10, 26-33
“No tingueu por, vosaltres valeu més que tots els ocells plegats!”

Després de celebrar les festes de Pentecosta, la Trinitat i el Corpus, avui reprenem la celebració dels diumenges de durant l’any amb el XIIè diumenge del temps ordinari. És una manera –litúrgica– de parlar per què d’ordinari –en sentit col.loquial– no en té res… Jesús ens diu a l’evangeli: “no tingueu por, fins i tot Déu us té comptats els cabells del vostre cap!” Déu ni do!

Aquest evangeli –com tots– va adreçat a una comunitat, en aquest cas la de Mateu. És una comunitat que esta patint persecució per causa de l’evangeli. “No tingueu por dels qui només maten el cos però no poden matar l’anima”. Els estan matant pel fet de ser cristians i d’anunciar la Paraula. Com en el llibre de l’Apocalipsi –també adreçat a comunitats perseguides– l’evangelista intenta transmetre esperança. La resurrecció és la nostra esperança. “Us guardaré un lloc amb el meu Pare, on no hi haurà més patiment ni més mort” ens diu també Jesús en l’evangeli. A l’Apocalipsi es parla directament de la Jerusalem celestial, la que els espera als qui moren donant la vida, “els qui han rentat els seus vestits en la sang de l’Anyell i han quedat blancs”.

“No tingueu por”, una exhortació que d’alguna manera travessa tot l’evangeli. Això no surt d’un propòsit, d’un objectiu col·lectiu “calculat”, si no de la fe. “Jo seré amb vosaltres fins a la fi dels temps” escoltàvem de Jesús fa unes setmanes. La fe ens dona força i esperança en moments de dificultat. No es tracta de fer “volar coloms”, de quedar-se embadalit mirant al cel com escoltàvem fa unes dies del llibre dels Fets dels Apòstols. És una situació concreta i real el que hi ha al darrera d’aquest evangeli i una actitud concreta que han d’afrontar per superar-la. Per què l’autèntica valentia no rau en no tenir por si no en superar la dificultat amb esperança, amb força.

Ho podríem aplicar directament a la situació que estem vivint actualment. Aquesta pandèmia ens ha abocat a una crisi sanitària i econòmica sense precedents. Molta gent està patint. Dominen la incertesa i la inseguretat. Què passarà? Què hem de fer? Els cristians, justament des de aquest “no tingueu por” podem dir molt. Hem de ser realistes, hem de ser responsables –complint totes les recomanacions de prevenció i seguretat sanitàries– però, alhora, hem de saber comunicar esperança. La nostra societat no sap fer-ho. Molts es queden en una por seca, paral·lelitzant, sense esperança. Alguns d’aquests son cristians o, almenys, s’ho diuen. Tenen fe però no la viuen. Com diu el Papa: “son batejats però no estan catequitzats”. No viuen la fe. Justament, els evangelis son catequesis per a les comunitats. Tenen per objectiu ensenyar a viure la fe en la pròpia vida…

Com podem els cristians transmetre la nostra esperança enmig de la situació que estem vivint? Com podem dir al nostre entorn –social, familiar– aquest “no tingueu por” de Jesús? De ben segur que no ho podem fer de forma teòrica. Si no ens ho creiem, si no ho vivim, difícilment serem creïbles…

Xavier Moretó, rector.

Sense comentaris

Escriu el teu comentari