Homicat
21441
single,single-post,postid-21441,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

15 Mar Homicat

20200315 homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 15 de Març de 2020, 3er diumenge de Quaresma, Jn 4, 5-42
“Vindrà el dia que adorarem al Pare en esperit i en veritat”

L’evangeli de Jesús amb la samaritana que hem escoltat avui és un dels fragments més significatius –i més teològics– del Nou Testament. L’escriu l’evangelista Joan, que té l‘evangeli amb més missatge, el més teològic dels quatre. Un evangeli exclusiu de Joan. No té paral.lels, és a dir, no hi surt en els altres tres. Certament el diàleg que Jesús té amb aquesta dona és tot un procés, un camí de descoberta que la samaritana té de la ma de Jesús. La samaritana passa de descobrir Jesús-aigua viva a ser deixeble i apóstola! Perquè un cop ha fet la seva descoberta va i convenç a tot el seu poble! D’una forma molt significativa –i teològica– fa possible que la seva gent també faci la mateixa descoberta i puguin fer la seva pròpia professió de fe: “ara ja no creiem pel que tu ens has dit sinó que nosaltres també n’hem fet l’experiència”. Tant la samaritana com els seus coneguts han fet el procés de la fe que els fa apòstols.

La samaritana té, d’entrada, l’actitud d’apropar-se a Jesús i Ell l’acull. Per sorpresa dels seus deixebles Jesús ensenya a una dona! En temps de Jesús, les dones no podien creure. Tenien prohibit entrar al Temple perquè no coneixien la Llei. Per això els deixebles es sorprenen de que “parlés amb una dona”. Que Jesús ensenyi a les dones era sinònim de que el seu missatge no valia res perquè “fins i tot les dones l’entenen…”. Jesús, un cop més, trenca amb el que “està establert”, sobretot quan això genera discriminació i injustícia. La samaritana s’apropa a Jesús, amb la seva realitat, amb la seva vida, amb les seves febleses, i Jesús li dona una oportunitat… i ella sap aprofitar-la.

Vivim temps d’incertesa, de desconcert i preocupació. La pandèmia del coronavirus està fent aflorar la nostra feblesa, la nostra realitat. Ho dèiem el dimecres de cendra: no som tant com ens pensem. La nostra realitat és de feblesa. Apropem-nos a Jesús com fa la samaritana i sapiguem confiar en Ell. Jesús no ens deixa. Jesús mor i ressuscita. És el que recordem durant aquesta Quaresma tot fent camí cap a la Pasqua. Vivim ja ara com a ressuscitats, enmig de les dificultats, per més grans que siguin. Ara és el temps. Li diu Jesús a la samaritana: “s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran al Pare en esperit i en veritat”. No perdem l’esperança. Déu és a prop. Lluitem i confiem. “No tingueu por” els diu Jesús als deixebles. “No us deixo sols. Jo seré amb vosaltres sempre”

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari