Homicat
20844
single,single-post,postid-20844,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

27 Ene Homicat

20190127_homicat

“Avui es compleixen aquestes paraules…”

L’evangeli d’avui ens dóna una doble oportunitat de comprensió: respecte de l’evangeli mateix i respecte a tota la Bíblia. L’evangelista Lluc fa una cosa que no fan els altres evangelis, fins i tot el de Joan: explicar-nos el perquè del seu evangeli. Tanmateix, en una segona part –que no seguida de la primera– “empalma” amb els profetes. Dues ocasions per entendre…

Lluc, al començament del seu evangeli, s’adreça a un amic seu, un tal Teòfil, i li diu: “ara t’envio una narració seguida de tot el que ha passat…” Evidentment es refereix a tot el que s’ha dit sobre Jesús. Després de la mort de Jesús es varen escriure moltes històries sobre ell. Això va obligar a la primera església a fer una tria. Quins eren els relats vàlids i quins no? Amb el temps es va anar fent aquesta selecció però va concretar més: quins eren els inspirats –els que venen de l’Esperit– i quins no? Un dels criteris més forts va ser la creu. Hi havia relats que no parlaven de la creu… No era fàcil parlar d’un leader crucificat… Doncs els que no parlaven de la creu eren descartats. Certament, la creu és la clau d’interpretació de tots els evangelis. Tant era així que en tots està en el bell mig de cadascun. Per això es diu que tenen una estructura concèntrica. A l’estil dels llibres jueus –formats per dos rotlles a banda i banda que es desplegaven– la passió és al mig i es van desenvolupant cap els extrems. Però Lluc li diu un altra cosa important al seu amic: “perquè vegis la solidesa de l’ensenyament que has rebut”. Els evangelis no volen donar-nos una relació cronològica del que va fer Jesús. Potser és el que ens agradaria a nosaltres, fills del racionalisme. Però aquest no era l’objectiu. Els evangelis volen, sobretot, transmetre’ns un missatge: la bona notícia de Jesús. Precisament és el que vol, dir la paraula evangeli: bona notícia.

En la segona part d’aquest fragment Lluc ens mostra una escena: Jesús que s’aixeca a llegir la lectura a la sinagoga. Aquesta era –i encara és– una possibilitat oberta  a tothom. Qualsevol pot llegir i, encara més, predicar en una sinagoga. Sant Pau es servirà especialment d’aquesta prerrogativa per fundar les comunitats i per anunciar la notícia: Jesús ha ressuscitat. Jesús, doncs, s’aixeca a llegir però no llegeix qualsevol llibre ni qualsevol fragment. Jesús llegeix un fragment del profeta Isaïes que parla del messies i, a sobre, se’l fa seu! Un gran escàndol. És com dir: “aquest fragment parla de mi” Aquesta era també una de les raons importants per escriure els evangelis: fer veure que en Jesús es compleix el que varen dir els profetes. En ell tot “quadra”. Una bona raó per conèixer i endinsar-se en la comprensió de les escriptures: ens parlen de Jesús.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari