Homilia 6 setembre 2020. Sant Ignasi de Loiola. Barcelona
21989
single,single-post,postid-21989,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 6 setembre 2020 Sant Ignasi de Loiola

06 Sep Homicat 6 setembre 2020 Sant Ignasi de Loiola

20200906 Homicat Sant Ignasi de Loiola


“Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat al teu germà”

Diumenge 6 de Setembre de 2020, 23è del temps ordinari. Mt 18, 15-20

Les lectures d’aquest diumenge “apunten” a un aspecte fonamental del nostre ser cristià: la correcció fraterna. Tanmateix, si bé les lectures prèvies a l’evangeli ens preparen, qui tracta definitivament el tema és el mateix evangeli: “si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne tots dos sols…” i encara més significatiu: “si tampoc no en feia cas, parla’n amb la comunitat reunida”. La correcció fraterna busca el bé de l’altra i és mou per l’amor (segona lectura) però també respon a una responsabilitat (primera lectura) Si veig que el meu germà s’equivoca no puc fer “com si no passés res”. Si que passa i tenim una responsabilitat d’advertir, d’avisar-lo. Si no, se’ns podria demanar comptes… No ens podem inhibir. Però la pregunta fonamental és un altra. Està clar que la correcció fraterna és necessària. Ara bé, com l’hem de fer? La paraula clau és un altra: fraternitat.

En un món com el nostre, amb una certa tendència a l’individualisme, el “estar per l’altra” no sempre s’entén. El que priva es estar per les coses de cadascú i, si després et queda temps, t’ocupes de les de l’altra. Però Jesús no fa això. Primer és l’altra, fins i tot a risc de la pròpia vida. Un missatge revolucionari. És més, pot ser un signe, un testimoni. La fraternitat viscuda en el si d’una comunitat pot ser una llum, fins i tot una interpel·lació.

En el llibre dels Fets dels Apòstols s’explica, ja ho sabem, la vida de les primeres comunitats, com va començar tot. Doncs hi ha un moment en que es diu que als cristians se’ls coneixia per la seva manera de fer entre ells. Ho compartien tot. Fins i tot venien les seves propietats –la propietat privada, tant important avui– per atendre els qui passaven més necessitats. Una fraternitat que construeix comunitat. “Tots sou germans i Déu és el vostre Pare” Una bona definició del que implica ser cristià.

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 10:57h, 10 septiembre Responder

    CORRECIÖN FRATERNA
    “Ver la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el propio”, sería el refrán que se opondría, sin razón, a la práctica de la corrección fraterna. El conocimiento de la propia imperfección no debería impedir la fraternal corrección del error del prójimo, siempre que se hiciera con sentida y demostrada humildad y afecto. Digamos que la humildad en corrector y corregido es la condición indispensable para que la corrección tenga éxito, aunque, si no lo tiene, la responsabilidad del amonestador queda a salvo.
    COMUNICACIÓN DE BIENES
    Creo, y escritores serios también, que estos relatos de los Hechos, están un poco idealizados. En cualquier caso, me parece que se debería tener en cuenta el convencimiento que estos cristianos tenían de la inmediata Parusía. En esta creencia evidentemente no tenía sentido guardar casas que no se habían de habitar, y campos cuyos frutos no probarían.
    Si no hubiera sido así, más eficaz hubiera sido alquilar las casas o los campos y con las rentas alimentar continuadamente a los pobres.
    Murieron los apóstoles y los que les sucedieron, y las gentes expectantes tuvieron que aceptar que la segunda y definitiva venida iba para largo. La fe de los presuntos herederos debió de consolarles del apresuramiento de padres o abuelos, pero esto ya no nos lo cuentan los autores sagrados.
    En todo caso tuvo que producirse una crisis importante frente a las burlas de los incrédulos contemporáneos, que afortunadamente para nosotros fue superada por la profundidad de la fe de estos predecesores nuestros.
    De todas maneras, como administradores de nuestros bienes, que no dueños, debemos compartir lo que nos sobra con los más pobres, y nos sobra todo lo que no necesitamos. Esto suena duro, pero es doctrina antiquísima de los Padres de la Iglesia. Hoy no puede alegarse ignorancia. Una búsqueda con el móvil basta para instruirnos.
    G.L.

Escriu el teu comentari