Homicat
21402
single,single-post,postid-21402,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

16 Feb Homicat

20200216 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 16 de Febrer de 2020, 6è diumenge del temps ordinari. Mt 5, 17-37
“Ja sabeu que us van dir… Doncs jo us dic”

L’evangeli d’avui ens mostra un dels aspectes més característics –i també dels més polèmics– de Jesús: la seva autoritat. Jesús parla amb autoritat –així ho diuen els evangelis– i això posa molt neguitosos als religiosos del seu temps. Ell, que no era fariseu, rep el nom de “mestre” i la gent el seguia, més que als fariseus. I no només això. També els ataca! En el fragment que hem escoltat és claríssim: “si no sou més justos que els fariseus…” Però què ens volen dir els evangelis quan diuen que “parlava amb autoritat”? Evidentment no es refereix a l’autoritat de “ordeno y mando”, propi del militars. És una autoritat de caire moral. Jesús parla des de el coneixement de Deu, coneixement intern, íntim, personal. Això era radicalment nou. Mentre els fariseus parlaven de memòria, recordant tots els preceptes i manaments dels de la Llei –més de 800 normes, la majoria referents a pràctiques rituals– Jesús parla directament de Déu. No es estrany que la gent el seguis i volgués escoltar-lo! Però en aquest fragment de Mateu és encara més fort: Jesús es posa per sobre de la Llei de Moisès! Aquest “doncs jo us dic” representa la superació de la Llei…

Jesús parla amb autoritat i la gent se’n adona. “De on li ve tot això?” es pregunten. “Ensenya una doctrina nova” diuen els evangelis. Però, en realitat,  no era nou. “No he vingut a abolir la Llei i els profetes si no a donar-los compliment” hem escoltat. De fet, tot el que Ell diu ja està en els manaments però d’un altra manera, més amable, més propera, més fraternal, que fa que sembli nou. Son les benaurances. El salm d’avui ja les apunta: “feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins”. Si vivim les benaurances en la nostra vida veurem que estem complint tots els manaments però, alhora, ens adonarem que anem més enllà de la “lletra” de la llei. Anem al bé de la persona, com feia Jesús. La gent els coneixia com “una persona que feia el bé” ens diuen els evangelis.

Tot un advertiment, també per a nosaltres. Si ens quedem en el pur “complir” per quedar satisfets, justificats, per sentir-nos “bons cristians” estarem cometent el mateix error dels fariseus que Jesús denunciava. La fe s’ha de mostrar en obres. Si oblidem això caurem en la mateixa hipocresia que Jesús denunciava, per més misses que assistim. De fet, al final de cada eucaristia, som enviats a anunciar –de paraula i amb la pròpia vida– el que hem celebrat per la fe.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

 

1Comentari
  • Paquita Arcas
    Publicat 11:07h, 20 febrero Responder

    Molt d’acord el que ens has dit en la teva homilia. Però he de reconèixer que costa actuar així. He d’intentar estimar als altres com vull que m’estimin a mí. Em poso a les mans de Jesús i faig camí.

Escriu el teu comentari