Homicat
21396
single,single-post,postid-21396,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

09 Feb Homicat

20200209 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 9 de Febrer de 2020, 5è diumenge del temps ordinari. Mt 5, 13-16
“Vosaltres sou la llum del món”

La Paraula d’aquest diumenge ens parla d’una realitat molt pròpia del creient: ser llum. Ser llum per a nosaltres, ser llum pels altres. Això ja es donava als començaments. En el llibre dels Fets dels Apòstols –un llibre que ens explica la vida de les primeres comunitats– ja se’ns diu que els cristians eren reconeguts. La gent els identificava per la seva manera de ser. Compartien el que tenien entre ells, si hi havia algú necessitat d’ajut venien les seves propietats i els donaven els guanys… Déu ni do! Què passaria si féssim això avui? En un món on es valora tant la propietat privada, qui es vendria del que és seu per donar-ho als pobres? El resultat era evident: la vida d’aquests primers cristians interperl.lava als qui no ho eren. Perquè viuen així? Què es mou a fer-ho? Com és que no fan com tothom? Unes preguntes que potser també ens podríem fer avui…

Isaïes, en la 1ª lectura, ens ho diu clarament: “comparteix el teu pa al el qui passa fam…” i ”si algú no té roba, vesteix-lo” Però Isaïes encara afegeix quelcom més: “llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí”. Quan som capaços de fer el bé (buscant el bé de les persones, sense esperar res a canvi), quan som capaços de sortir de nosaltres mateixos (del nostre àmbit, del que és nostre, per donar-nos i no només diners sinó també temps, dedicació) llavors som llum per a nosaltres i pels altres. I si ho fem de forma discreta, sense buscar el reconeixement, fins i tot de forma anònima, encara millor. Jesús es trobava gent que feia almoina per ser ben considerat, per ser tractat de “bona persona”. En l’evangeli els hi dedica una frase contundent: “ja tenen la seva recompensa” i afegeix: “tu, quan facis almoina, no ho facis a toc de trompeta, per què tothom ho vegi, i el teu Pare, pel qui no hi ha secrets, t’ho recompensarà”. Quants en l’església –i també fora d’ella– han seguit aquest camí i han fet tant de bé!

Quan Jesús anunciava el Regne de Déu que ve, parlava també de les persones i les relacions entre elles. Quan sabem donar-nos i fer el bé, sobretot als més necessitats, estem manifestant el Regne que Jesús anunciava, un Regne que és “entre nosaltres” i “en” nosaltres. Llavors esdevenim llum en mig de la foscor.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari