Homicat
21361
single,single-post,postid-21361,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

04 Feb Homicat

20200202 homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 2 de Febrer de 2020, Festa de la presentació del Senyor. Lc 2, 22-40
“Els meus ulls han vist el Salvador”

Celebrem la festa de la Presentació del Senyor, més coneguda com “la candelera”. Aquesta festa està “a cavall” entre el Nadal i la Pasqua. De fet, segons la tradició, aquest és el dia en que es treu el pessebre. Però el signe més característic d’aquesta festa és l’encesa de les candeles al començament de la celebració. Les candeles representen la nostra fe però també la llum de Crist, “Llum de les nacions” diu l’ancià Simeó quan pren el nen en braços. També per Nadal hem encès candeles –al final de les misses del Pollet i del Gall– i també ho fem per Pasqua, a l’inici de la Vetlla Pasqual, quan tots encenem les nostres candeles del ciri pasqual. El ciri representa la Llum de Crist. És la llum de la resurrecció. Enmig de la foscor –la Vetlla comença amb l’església a les fosques– una petita llum resplendeix en la fosca. Ho escoltàvem en el pròleg de Joan, el mateix dia de Nadal: “la Llum ha vingut al món però la foscor no ha pogut ofegar-la”

El relat central d’aquesta festa és l’evangeli de Lluc que explica el que va passar. Maria i Josep presenten al nen com era costum i com marca la Llei de Moisès: “tot fill primer ha de ser presentat al Senyor”. Aquesta costum ve del temps de l’alliberament d’Israel d’Egipte. Segons el llibre de l’Èxode, Déu envià set plagues a Egipte per tal que el faraó accedís a alliberar Israel de l’esclavatge. La darrera va ser la mort del primogènits però només els egipcis. Els primogènits israelites no varen morir. En agraïment i record, des de aquell dia, Israel ofereix als Senyor tots els fills primers. Jesús acompleix així el que està manat, sense privilegis, com un més. Una actitud que ens recorda un altra escena que varem rememorar fa ben poc: el baptisme. Jesús fa cua amb la gent, com un més. En la segona lectura, l’autor de la Carta als Hebreus ens ho diu clarament: “s’ha fet un més de nosaltres”. I també llavors, com ara, molt pocs se’n varen adonar. En la presentació només dues persones grans… Maria i Josep s’ho miraven amb atenció. Què serà aquest noi? Probablement no entenien massa bé el que estava passant. Segurament tampoc varen entendre les paraules enigmàtiques de Simeó: “aquest noi serà motiu de que molts s’alcin i d’altres caiguin” o el que digué a Maria: “una espasa et traspassarà l’ànima” però la fe els anava per davant i “Maria guardava el que veia en el seu cor”. Simeó i Anna, Maria i Josep saben veure, en una expressió de St Tomàs d’Aquino, “amb els ulls de la fe”.

Aquesta festa recorda un altra manifestació –un altra epifania–. Déu es revela a la humanitat en Jesús i ho fa amb discreció, humilitat, senzillesa, de forma anònima, gens espectacular.

Reconeixem que Jesús és la nostra llum però, alhora, acceptem que nosaltres també hem de ser llum per els altres. Com diu Lluc en la 2a part del seu evangeli, els Fets dels Apòstols: “se’ls reconeixia per la seva manera de fer”. Que la gent ens reconegui per la nostra manera de fer i de ser, d’actuar, de comprometre’ns, de lluitar pels més pobres, per denunciar la injustícia, com feia Ell… Això és ser cristià, fer com Ell enmig del món.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari