Homicat
21355
single,single-post,postid-21355,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

26 Ene Homicat

20200126 homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 26 de Gener de 2020, 3er diumenge del temps ordinari. Mt 4, 12-23
“Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes”

Seguim aquest diumenge contemplant la vida i el missatge de Jesús. Avui arribem a un moment cabdal: l’elecció dels dotze. Però abans l’evangelista Mateu ens posa en antecedents. Es tracta d’una dada força interessant: Jesús comença a predicar a Cafarnaúm. És terra de pagans! Jesús no va a Jerusalem a exposar la seva doctrina. Seria el més lògic. Jerusalem era el centre de la vida social, política i, sobretot, religiosa. Com tots sabem, hi anirà més tard per morir a la creu. També hi anà cada any, com estava manat, per la Pasqua. Però ara no ho fa. Per què? Hi ha diverses raons. Cafarnaúm era un lloc de pas de les rutes comercials que anaven de l’Àsia a Egipte. Venia molta gent. En la pràctica era com un altaveu. Els evangelis ens ho diuen clarament: “la seva anomenada s’estengué ràpidament per la regió”. Cafarnaúm també tenia una sinagoga de les més grans, amb dos pisos! Ho sabem per les restes arqueològiques. Finalment –i potser el més significatiu– era terra de pagans. L’evangelista ens diu que era perquè es complissin les profecies i cita Isaïes (que nosaltres hem llegit en la 1ª lectura) És la “cançó” que hem escoltat durant tot el Nadal. Tanmateix, hi ha una raó més interessant, si més no per a nosaltres: els pagans estaven més oberts per acollir la novetat que venia de Jesús. Probablement, per la mateixa condició de ser “terra de pas” coneixerien d’altres cultures i també d’altres religions. Tot i que també a Galilea hi havia gent “observant” (els fariseus de sempre, que polemitzen amb Jesús de manera sistemàtica), la majoria escoltava Jesús de bon grat i el seguien…

El fet que Jesús comenci adreçant-se als no jueus –els quals no se’ls reconeixia ni tant sols la possibilitat de creure– ens fa pensar en la importància d’estar oberts, de deixar enrere els prejudicis –que tots més o menys tenim– per acollir millor la Paraula. Quan ens tanquem en les nostres seguretats –també religioses– ja no som tan capaços d’acollir la novetat. Sempre tenim un cert perill de fer-nos la religió a la nostra mida i més en els temps que corren, on es cerca tan l’auto-satisfacció. Jesús ens va portar una gran novetat, una bona notícia, però no tothom la va saber acollir. Com ens diu Joan en el seu pròleg: “la Llum ha vingut al món però el món no l’ha conegut”

L’elecció dels dotze, tan personal i compromesa, ens fa adonar de la elecció de Jesús i la disponibilitat dels deixebles. Mateu diu dos cops “immediatament”. En aquell temps no era poca cosa deixar-ho tot –el seu únic mitjà de subsistència– per seguir un desconegut… L’elecció dels apòstols ens fa pensar en la nostra pròpia elecció. També nosaltres som escollits –també som apòstols–, per esdevenir pescadors d’homes.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari