Homicat
21350
single,single-post,postid-21350,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

19 Ene Homicat

20200119 homicat Sant Ignasi de loiola

Dg 19 de Gener de 2020, 2on diumenge del temps ordinari. Jn 1, 21-34
“Mireu l’Anyell de Déu que pren damunt seu els pecats del món”

Amb aquest diumenge comencem el temps litúrgic anomenat ordinari. Fins arribar a la Quaresma contemplarem el missatge i la vida de Jesús. És un temps important perquè ens permet identificar-nos al màxim amb Ell, acompanyar-lo en el seu camí, conèixer el que va dir, el que va fer i cóm ho va fer. Aquesta ha de ser una de les màximes del cristià per tal que sàpiga fer com Ell. No es tracta d’imitar-lo –la qual cosa tampoc sabríem fer– sinó deixar que Ell visqui en nosaltres. Com ens diu Pau: “ja no soc jo, és Crist que viu en mi”. Quan més el coneixem interiorment –en paraules de St Ignasi– més fidels serem en el seu seguiment. Per tant, d’ordinari res! (en el sentit col.loquial de la paraula) Quan arribem a la Quaresma començarem un altra seguiment, el de Jesús que va cap a la creu…

Aquest diumenge, l’evangelista Joan ens posa –com ja és habitual en ell– en situació, dient les coses clares. Qui és Jesús? Ell és l’Anyell de Déu, Ell és el Fill de Déu. Joan baptista ens fa de testimoni privilegiat. Joan evangelista va una mica més enllà que l’evangeli que escoltàrem el diumenge passat. Dir que Ell és l’Anyell ens remet al culte del jueus, a la seva religiositat “des de sempre”: la del sacrifici dels animals en expiació dels pecats. Això és el que feien en el Temple de Jerusalem. La gent portava animals, normalment anyells, per sacrificar-los i expiar així els seus pecats. Però Jesús “anyell de Déu” ja no serà això. Ell s’oferirà per amor, no per expiar els pecats, sinó per salvar la humanitat. Ell donarà la vida com el Servent d’Isaïes que escoltàvem el diumenge passat en la 1ª lectura. I ho farà un cop per sempre. Com diu l’autor de la Carta als Hebreus, “ja no cal oferir més sacrificis a l’altar. Ell s’ha ofert una vegada per sempre” I és que amb Jesús s’inaugura un nou temps, el temps de l’Esperit. Ja no cal cap més mitjancer. Els sacerdots oferien els animals al temple, feien de pont. Amb Jesús ja no cal cap més pont. Tenim “accés directe” per l’Esperit que habita en nosaltres. Aquest és el gran canvi. Jesús bateja amb l’Esperit Sant! “Vindrà el temps –li diu Jesús a la samaritana– que adorarem Déu en esperit i en veritat”. Estem en el temps de l’Esperit.

Amb aquest diumenge entrem també en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. Convé pregar per tal que tornem a la unitat que teníem abans i que ara no tenim. I no es tracta de aconseguir que els altres es converteixin a una determinada confessió sinó de –en paraules de Sant Joan Pau II– “caminar junts vers la Veritat”. Què l’Esperit, vincle d’unió de les diverses confessions, ens porti vers la unitat de tots els qui creiem en Jesús.

Xavier Moretó, rector

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari