Homicat
21337
single,single-post,postid-21337,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

05 Ene Homicat

 

20200105 homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg  5 de Gener de 2020, II Diumenge de Nadal. Jn 1, 1-18
“Existia el qui és la Llum veritable, la que en venir al món il·lumina tots els homes”

Aquest diumenge fem una petita aturada en el nostre camí de Nadal. De la ma de Joan evangelista, se’ns convida a aturar-nos i contemplar el Misteri. De fet, aquest ve a ser el propòsit de tot el seu evangeli. El pròleg que escoltem aquest diumenge és la “clau de lectura” de tot el seu relat i ens introdueix en aquest Misteri de la presència de Déu en Jesús. Ell és “Déu amb nosaltres” com ens diuen els profetes però per a Joan és una mica més, Joan va més enllà. Ell és la Llum, la Paraula, amb majúscula. Encara més, Ell ja existia en el principi, ja hi era en la creació del món. La Paraula ens recorda el Gènesi. Déu crea amb la seva paraula, el seu alè –el ruah en hebreu– i per a Joan Ell ja hi era en aquell moment. És el Jesús preexistent. Dels quatre evangelistes, només Joan s’atreveix a anar tan lluny… Els estudiosos diuen que, molt probablement, va escriure el pròleg al final del seu evangeli però que, en adonar-se que era tan important, el va posar al principi per tal que els lectors –i la comunitat a qui va adreçat– el tinguin present durant la lectura de tot el seu evangeli.

Tanmateix, en aquest pròleg no tot son “flors i violes”. Joan ens parla d’un drama: “la llum ha vingut al món i el món no l’ha reconegut”…”els seus no l’han acollit”. Joan jutja als qui varen jutjar i condemnar a Jesús. Apunta directament a la Pasqua. Jesús mor i ressuscita i ho fa al mateix temps. Per a Joan, Jesús ressuscita des de la creu, com si no haguessin passat els tres dies. De tota manera hi ha un bri d’esperança: “a tots els qui creuen en el seu nom els concedeix ser fills de Déu”. Pau ho dirà amb més claredat en les seves cartes: és la fe el que justifica, no les obres de la Llei.

Aquesta invitació a viure el Misteri que ens fa Joan l’hem de tenir present no només en la lectura del seu evangeli sinó sempre. La realitat de Misteri –que va més enllà del que podem entendre– ens empeny a viure en profunditat la nostra fe. Sempre que caiem en la temptació del ritualisme, del quedar satisfets en assistir i complir, ens allunyem del Misteri, de la vivència més fonda. Jesús ho denunciava constantment als fariseus que creien que “mereixien” la salvació perquè eren bons complidors. No cal fer mèrits davant Déu, no cal “fer punts” davant d’Ell a base de complir. Ell ja és amb nosaltres. Per la fe ja som fills de Déu. Estiguem oberts i acollim el Misteri de Déu en nosaltres. Ell ens mostrarà el camí.

Xavier Moretó, rector.

Sense comentaris

Escriu el teu comentari