Homicat
21324
single,single-post,postid-21324,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

29 Dic Homicat

20191229 Homica Sant Ignasi de Loiola

Dg 29 de Desembre de 2019, Festa de la Sagrada Família. Mt 2, 13-15.19-23
“Pren el nen amb la seva mare i fuig a l’Egipte”

Celebrem avui la festa de la Sagrada Família. En ple temps de Nadal, contemplem la família de Josep, Maria i Jesús i, d’alguna forma, ens identifiquem amb ells. Ells varen passar per moltes dificultats. En aquell temps, viatjar de Judea a Egipte deuria ser tota una aventura. Havien d’anar a peu ja que eren pobres, i els camins eren perillosos. Recordem la paràbola del bon samarità i era un camí molt més curt, de Jerusalem a Jericó… Si el dia dels innocents veiem com havien de fugir a l’Egipte perquè Herodes volia matar al nen –i, de fet, va fer matar tots els nens de dos anys en avall per assegurar-se’n–, avui veiem com tornen a Israel, perquè Herodes ja ha mort. Tanmateix, Josep –el qui pren les decisions com a cap de família– no bossa tornar a Judea i va amb la seva família a Natzaret. Mateu ens diu, ferm en la seva fe: “S’havia de complir el que deia el profeta: el diran natzarè” Aquesta és una constant en tots aquests relats dels inicis –i, de fet, de tots els evangelis–: s’estaven complint les profecies. És una de les motivacions més importants per escriure’ls. Les promeses de Déu al seu poble s’estan complint en Jesús. Com ens diu l’autor de la carta als Hebreus: “el designi de Déu, amagat en el temps, finalment s’ha manifestat”. Per tant, és molt més que constatar uns fets històrics. Déu és revela a la humanitat i la salva. Ell és “Déu amb nosaltres”.

Contemplar la família de Natzaret ens fa “projectar” sobre les nostres famílies. Maria i Josep varen anar descobrint, de la ma de la seva fe i la seva pregària, el que Déu volia d’ells i això va tenir unes conseqüències enormes. Malgrat no acabaven d’entendre moltes de les coses que veien i vivien, varen saber confiar i tirar endavant. Deurien pensar: “Déu és més gran, Ell ho pot tot. Només cal deixar-se portar”. Malauradament, moltes de les nostres famílies no segueixen aquest camí. És parla sovint d’una crisi de la família. Tantes parelles que trenquen, que es separen i/o es divorcien, moltes amb fills pel mig, que son els que s’enduen la pitjor part. Vivim un temps de immediatesa –tot ara, de seguida–, de voluntarisme –amb el teu esforç ho pots superar tot– i d’absència –com si Déu no hi fos– i això no ajuda a tenir l’actitud de confiança de la família de Natzaret. Quantes parelles que es casen per l’església i després s’allunyen, no viuen la seva fe. Certament, hi ha situacions molt difícils, bàsicament de convivència, que no tenen altra opció que la separació. Però, tanmateix, i si poguéssim dir a les parelles: “no confieu només amb les vostres forces per superar les dificultats”? No esteu sols. Déu és amb vosaltres”.

Per Nadal celebrem que Jesús ha vingut al món però, de fet, ha vingut per quedar-s’hi. Ell és amb nosaltres. Per això la Pasqua és més important que el Nadal. Jesús ve a nosaltres cada dia. Ell ens diu: “qui vulgui ser deixeble meu que prengui la seva creu i em segueixi” i “veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats”.

Preguem pels nostres matrimonis, per les nostres famílies. Que sàpiguen confiar en aquest Jesús que és “Déu amb nosaltres”

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari