Homicat
21304
single,single-post,postid-21304,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

15 Dic Homicat

20191215 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 15 de Desembre de 2019, 3er diumenge d’advent. Mt 11, 2-11
“Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”

Estem ja en el tercer diumenge d’advent. A mesura que ens anem apropant al Nadal les lectures ens fan entrar en un clima d’espera, d’espectació. És l’espectació que vivien els primers cristians, en aquest cas la comunitat de Mateu a qui va adreçat aquest evangeli. La pregunta és directe: “ets tu o n’hem d’esperar un altra?” En realitat la pregunta és doble: “ets tu el messies o ho és Joan?” La comunitat vol saber a qui han de seguir, als deixebles de Joan o als de Jesús i, encara més, quin és el veritable baptisme, el de Jesús o el de Joan? Perquè segurament Jesús també batejava… Tanmateix, el més significatiu no és això. El més sorprenent és la resposta de Jesús –també doble–, una resposta que té implicacions importants, també per a nosaltres.

A la pregunta “ets tu?” Jesús no respon amb cap demostració. Ho podia haver fet en base a les escriptures, mostrant que Ell era el messies esperat. De fet, en d’altres evangelis –concretament el de Lluc–, en el relat dels deixebles d’Emmaús, Jesús ho fa. Mentre fan camí els mostra tots els passatges de l’escriptura que parlen d’Ell, sobretot pel que fa al seu final tràgic. “El messies havia de morir i ressuscitar, tal com diuen les escriptures” els diu. Però aquí no ho fa. Jesús els remet a la realitat, al que veuen al seu voltant: “els coixos caminen, els cecs hi veuen, els morts ressusciten…” i afageig: i feliços els qui no quedaran decebuts de mi”. Un altra indirecte –o directe– dedicada a la comunitat. Jesús els està parlant del Regne de Déu. És com si els digués: “mireu al vostra voltant, aquí trobareu el Regne i em trobareu a mi” Els especialistes diuen que en Jesús és dona una doble circumstància: Ell parlava del Regne però, alhora, era el Regne enmig nostre. Si mirem al nostre voltant el trobarem a Ell i al Regne que anunciava. Només cal mirar amb fe…

La segona paraula sorprenent és el discurs dedicat a Joan. “Què hi heu sortit a veure?” per acabar dient “Joan és el més gran que les mares han portat al món però el més petit del Regne…” Unes paraules enigmàtiques. És refereix a la diferència de llenguatges i d’estil de Jesús i Joan. Joan parlava a la manera dels profetes més clàssics: acusant, renyant, assenyalant, denunciant. Jesús ja no parlarà així. Jesús parlarà del Regne –com també ho feia Joan– però d‘una forma més amable, més personal, amb respecte vers l’altra i la seva llibertat, sense violentar. Jesús proposa, no imposa.

Tota una fita per a nosaltres. La dinàmica del Regne no s’imposa, és proposa, deixant que sigui cadascú qui decideixi, lliurement. Quan anem pel món donant lliçons o dient als altres el que han de fer, ni que sigui amb bona intenció d’ajudar, ens estem equivocant. Un toc d’alerta molt adient en aquest temps de conversió.

Xavier Moretó, rector.

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari