Homilia
20466
single,single-post,postid-20466,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

06 Ago Homilia

20180805 homicat

Diumenge 5 d’Agost de 2018, XVIII de durant l’any. Jn 6,24-35

“Jo sóc el pa que dóna la vida…”

Si el diumenge passat escoltàvem l’evangeli de la multiplicació dels pans de Joan avui seguim la lectura el mateix evangelista però en una vessant diversa: la reflexió teològica del mateix signe. Com tots sabem Joan va una mica més enllà que els altres evangelistes. El seu relat és més profund, més teològic. Com dèiem diumenge passat l’evangeli de Joan no té un relat de l’eucaristia com els altres evangelis sinòptics, no per ignorància o per oblit sinó per què ja ho dona per sabut i no veu la necessitat de posar-ho. Convé més explicar què vol dir el signe i quines son les seves conseqüències. Com recordareu, el Dijous Sant llegim el fragment del lavatori dels peus –i el celebrant fa el signe en l’eucaristia–, només present a Joan, i és el dia de la Setmana Santa dedicat a l’eucaristia. Avui Joan ens posa a Jesús fent un retret als seus deixebles: “només em busqueu perquè heu quedat tips!” És tant com dir: “no heu entès el signe que acabo de fer, no us adoneu de res!” Paraules dures. Però què és “no entendre?” Què hem d’entendre?

El signe de la multiplicació dels pans i els peixos té un “ressò” d’eucaristia. Jesús diu les mateixes paraules: “va prendre el pa, el beneí, els partí i els el donà…” Això vol dir que no ens podem quedar amb la imatge, la “pel.lícula” dels fets. Fer-ho així –gens estrany ja que som fills de la cultura de la imatge imperant– seria quedar-se en la superfície i no entrar en l’autèntic sentit del signe. Joan ens vol introduir en el misteri de la presència de Déu en Jesús i tota la seva activitat i, en aquest cas, en el mateix misteri de l’eucaristia i a les realitats de Misteri –amb majúscula– només hi podem accedir per la fe. No pel raonament, el coneixement i, molt menys, per la sola visió externa o imaginativa.

El retret que Jesús fa als seus deixebles apunta a una realitat molt nostra, molt humana: cerquem seguretats, coses palpables i demostrables. Només llavors ens sentim segurs. Així, en la pregària, sempre demanem coses “humanes”: salut, pau, prosperitat, no passar gana, viure dignament. És molt natural. Tanmateix Jesús ens proposa que ens preocupem més pels béns que ens donen “vida eterna”. Aquí és on apunta l’eucaristia. Pau ens ho diu en la segona lectura: “heu de viure d’una forma nova. Ja no podeu viure com abans” I pel que fa a la pregària, podríem demanar, per exemple, tenir més fe. La fe es pot demanar… Això aniria molt més en la línia que Jesús ens proposa. Justament, la fe és, com deia abans, la única manera d’entrar en el Misteri… I recordem que aquesta realitat és sempre nova. Mai podem dir “ja ho coneixem, és el de sempre”. L’eucaristia també és novetat. Si sabem copsar-la, sabrem també ser més convincents a l’hora d’explicar-la, de testimoniar-la. En aquest sentit, no hauríem de venir a l’eucaristia buscant sentir-nos més tranquils i satisfets. Més aviat hauria de ser al contrari. Com ens diu Sant Pau: “no us quedeu massa tranquils…” Hauríem de tenir un cert neguit de pensar que molts no valoren ni viuen l’eucaristia, que s’han quedat “a les portes”. Tants que hi ha enmig nostre i que estan batejats però no catequitzats. Com ho hem de fer per arribar-hi, per anunciar-los aquest Jesús que és “pa de vida”? Justament, en acabar l’eucaristia, som enviats a anunciar això que acabem de celebrar i viure. “Aneu i porteu a tothom l’alegria del Senyor ressuscitat” diu el celebrant en acabar la missa, especialment en temps de Pasqua, però ho podria dir sempre, al final de cada eucaristia…

“Qui mengi d’aquest pa i begui aquest vi ja no tindrà mai més fam, ja no tindrà més set” És la fam de la vida, de sentit de la vida, la que tots cerquem, ja siguem creients, allunyats o no creients. Tenim una proposta de sentit de la vida. Jesús pot satisfer aquesta fam i aquesta set que tots tenim.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari