Homicat
21298
single,single-post,postid-21298,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

09 Dic Homicat

20191208 homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 8 de Desembre de 2019, 2on diumenge d’advent i Festa de la Immaculada. Lc 1, 26-38
“Déu te guard, plena de gràcia. El Senyor és amb tu”

Estem ja en el segon diumenge d’advent però avui també celebrem la Immaculada Concepció de Maria. El fet de que coincideixin les dues celebracions en un mateix dia ens fa palesa la relació tan estreta que hi ha entre l’advent i la figura de Maria. L’advent és un temps d’espera, de fer camí vers el Nadal i, vet aquí que Maria fa el mateix. Per això és una figura tant important d’aquest temps.

Maria sap esperar des de la fe. Un dels pares de l’església –els que podríem dir els primers teòlegs del cristianisme– deia que Maria concebé primer Jesús per la fe que per la seva maternitat. I és que Maria, d’alguna forma, va “amb la fe per davant”.  Maria sap acollir el Misteri, la presència de Déu en ella, i ho fa amb la fe. De fet és la única manera d’acollir-lo. Les realitats de Misteri ens parlen de quelcom que ens depassa, que va molt més enllà de la nostra comprensió. Aquest és un missatge d’una gran actualitat. En un món com el nostre, tan racional, tan de “tocar de peus a terra”, parlar de realitats que ens depassen sembla que estigui fora de temps. Però, malgrat aquest “anar més enllà”, son realitats que existeixen. Tampoc l’amor o l’amistat es poden demostrar però son reals. També la presència de Déu enmig nostre… i també la fe.

Maria té dubtes i té por. “Com podrà ser això?” li pregunta a l’àngel. I aquest li diu “no tinguis por”. La fe no és un coneixement ni quelcom après. La fe és una certesa. Per tant, és perfectament normal –fins i tot saludable– tenir dubtes. Maria dubta però té fe i aquesta pot més. Això també li serà de gran ajut en els moments de prova. La seva fe –com la nostra– també es provada. Quan ella i Josep presenten el nen al temple es troben un ancià que profèticament li diu: “una espasa et traspassarà l’ànima” No es refereix a la llançada que Jesús patí a la creu –com a voltes s’ha predicat– sinó que ens parla de la prova de la fe que va patir, sens dubte la més dura de totes: veure Jesús, el seu fill, clavat a la creu. Però ella la supera. Així la veiem al cenacle, animant als deixebles tot esperant la vinguda de l’Esperit Sant promès. És el moment del naixement de l’Església per Pentecosta. D’aquí el títol de Mare de l’Església.

Contemplant Maria, fent nostres les seves actituds de fe, confiança, humilitat i esperança aprenem a fer camí vers el Nadal, per acollir també en nosaltres el do de Déu que ve. Però, a més a més, aprenem què vol dir ser cristians. Per això també reconeixem que ella és la primera cristiana, la primera que va saber viure des de la fe.

Xavier Moretó, rector.

Sense comentaris

Escriu el teu comentari