Homicat
21277
single,single-post,postid-21277,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

01 Dic Homicat

20191201 homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 1 de Desembre de 2019, 1er diumenge d’advent. Mt 24, 37-44
Vetlleu i estigueu a punt

Celebrem el 1er diumenge d’advent. Entrem així en el temps d’advent, un temps per preparar-nos per celebrar el Nadal. Certament necessitem un temps de preparació perquè el que celebrem és molt gran.

Déu entra en la història de la humanitat per salvar-la. Jesús és fa un de nosaltres. Ell és “Déu amb nosaltres”. D’això en fem memorial. Això és el que celebrem per Nadal. No és només recordar un fet del passat sinó d’actualitzar-lo i projectar-lo cap el futur, el nostre futur. Per tant les implicacions son més grans del que sembla. Què vol dir que Jesús vingui a nosaltres? I encara, sentim la necessitat de que vingui? Sentim la necessitat de ser salvats? De què ens salva Jesús? Tot això no té res de rutinari, de repetir “un Nadal més”. Vivim en un mon que si repeteix, que celebra una mica mecànicament, perquè toca fer-ho. Tots ho sabem. Hi ha diversos nadals: el comercial, el vacacional, el que tothom celebra i que s’acaba sobtadament amb les rebaixes… Si penséssim que, efectivament, és “un Nadal més” potser estaríem posant obstacles al que Déu ens vulgui dir, també en aquest temps.

La paraula és “conversió”. Necessitem convertir-nos per tal d’estar actualitzats i escoltar el que Déu vol de nosaltres. Mai podem aturar-nos, mai podem pensar “és el de sempre” o “és més del mateix”. Quan ens instal.lem en la nostra fe (o en les nostres pràctiques religioses), quan caiem en el costum, llavors matem l’esperit de conversió. I aquest esperit és necessari tant a nivell particular com de comunitat i d’Església.

Ens diu el profeta Isaïes: “pareu l’orella a l’exhortació del nostre Déu” Aquest és el temps. Aprofitem-lo. I que tinguem un bon Nadal.

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari