Homicat
21271
single,single-post,postid-21271,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

24 Nov Homicat

20191124 homicat Sant Ignasi de Loiola

 24 de Novembre de 2019, Diumenge XXXIV del temps ordinari, Lc 23, 35-43
“Senyor, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne”

Arribem  al darrer diumenge de l’any litúrgic. El proper diumenge ja serà el 1er d’Advent. Començarem el temps de preparació pel Nadal. En aquest diumenge celebrem la festa de Crist Rei. Ens posem davant la creu de Jesús i el contemplem a Ell, una mica com fem el Divendres Sant. Jesús és proclamat “Rei dels jueus”. Aquest és el rètol que li van posar dalt la creu. Era una burla. També se’n burlaven el soldats, els fariseus i un dels lladres dels dos que l’acompanyaven: “si ets els Messies salva’t a tu mateix i a nosaltres!” Però Jesús mor, i encara més, ho fa perdonant: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”. Déu no intervé…

Jesús va començar la seva predicació anunciant justament el Regne de Déu: “el Regne ve a vosaltres!”. Els primers que escolten aquest anunci son els més pobres, els malalts, els qui pel món no compten, com si no existissin. Jesús anuncia el Regne als pobres i Ell es fa un d’ells, pobre entre els pobres. Per això, el Regne que Ell anunciava no és com el nostre. No té límits ni territori. No té reialmes ni riqueses. No s’anuncia des de els palaus. Jesús és rei d’aquest anti-regne. Jesús regna des de la creu. Quina mena de rei és aquest? Un rei crucificat, la seva corona no és d’or sinó d’espines…

La creu és fonamental pel cristià. Podem dir que sense creu no hi ha cristianisme. En els evangelis, la creu és la clau d’interpretació. Sense la creu no tindrien sentit. De fet, és el primer que ens expliquen. Els relats de la passió estan en el centre dels evangelis, al vell mig, i després es va desenvolupant el relat a banda i banda, a la manera dels pergamins jueus. Per això els estudiosos de la bíblia diuen que els evangelis tenen una estructura concèntrica. Tanmateix, l’important és adonar-se que sense passió no hi ha relat. I és que la passió ens du a la resurrecció. Jesús mor i ressuscita. Per a l’evangelista Joan això és tan clar que no posa els tres dies. Jesús mor i ressuscita al mateix temps, com si fos un sol moment. La passió és tan important que els relats que s’escriviren de la vida de Jesús –que varen ser bastants–, si no referien la passió eren automàticament descartats per la primera església…

Avui, com Divendres Sant, es un dia per contemplar la creu i pensar una mica: que és per a mi la creu de Jesús? Què vol dir viure les nostres creus, saber assumir-les i seguir Jesús? Perquè en això consisteix ser cristià. Identificar les nostres creus, portar-les (no amb resignació sinó amb esperança), amb la confiança que Ell ens hi ajuda. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats. Jo us alleujaré…”

Què vol dir viure els valors del Regne que Jesús va anunciar? Una pista: llegir-se un altra cop les benaurances. Tot un programa del Regne que Ell ens va portar. Perquè –com també diuen els entesos– en Jesús és dona una situació única: Ell anuncia el Regne i és, al mateix temps, el Regne present enmig nostre.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari