Homicat
21241
single,single-post,postid-21241,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

03 Nov Homicat

20191103 homicat Sant Ignasi de Loiola

3 de Novembre de 2019, Diumenge XXXI del temps ordinari, Lc 19, 1-10
“Avui s’ha salvat aquesta casa!”

El trobament de Jesús amb Zaqueu és un dels més significatius dels evangelis. En realitat ho son tots. Jesús sempre ens dona elements de discerniment en aquests trobaments. La samaritana, el jove ric, el centurió romà, Nicodem, la dona que patia pèrdues de sang, Jaire –que li demana insistentment que curi la seva filla–, el leprós de l’altra diumenge… Però el trobament amb Zaqueu té unes conseqüències determinants. Per començar, davant el canvi de vida que fa Zaqueu –certament espectacular– no és gens descabellat pensar que, de les hores ençà, esdevingui un dels deixebles de Jesús, encara que els evangelis no el posin en el grup dels dotze…

Zaqueu era cobrador d’impostos i, per tant, lladre i corrupte. Una part del que recaptava pels romans s’ho quedava per a ell. Portava el que, malauradament ens és tan familiar, una doble comptabilitat. Tothom ho sabia, també Jesús. Per això se’l tenia com un pecador. Aquest qualificatiu va més enllà d’una simple constatació. Ser un pecador era el mateix que dir que no tenia remei, sense cap possibilitat de remissió ni de salvació. Un cas perdut. Però encara hi ha més. No podies fer-te amb un pecador, no només pel risc d’acabar com ell, sinó per la qüestió de la impuresa. Entrar a casa d’un pecador o una pecadora –vegis el cas de les prostitutes o els leprosos o els romans– suposava quedar impur i per sempre! I, bes per on, Jesús li diu a Zaqueu –i davant de tothom– justament això: “avui vindré a casa teva”. Aquest és el primer tret important: quan es tracta de fer el bé a les persones Jesús és salta les normes que generen injustícia i desobeeix. Un tema aquest d’una gran actualitat. Quan la llei és injusta s’ha de protestar i, eventualment, saltar-se-la. Per això estan sortint juristes –i teòlegs– que estan dient: la desobediència civil cal exercir-la davant la injustícia i, especialment quan es tracta d’una llei. Si la llei no està pel bé comú –que aquesta és la seva funció– s’ha de desobeir. Aquest ha estat el motor de la majoria de conquestes que ha fet la humanitat al llarg de la història, des de el dret de sufragi de les dones o la independència de la Índia amb Ghandi o els drets dels negres de Luther King… i també de Jesús. El paral.lelisme amb la situació política que estem patint al país és evident.

En aquest episodi hi ha d’altres aspectes que també son significatius. Jesús no força la situació, no li diu a Zaqueu el que ha de fer. Només “passa per davant” i Zaqueu aprofita l’oportunitat. D’altres no seran capaços de fer-ho. El jove ric, per exemple, tan o més “forrat” que Zaqueu, sense ser un “pecador”, no pot seguir Jesús. L’evangelista diu en aquest cas, de forma un tan lacònica: “se’n anà tot trist”. No és capaç de desprendre’s de les seves riqueses. Zaqueu sí ho fa. Un gran miracle.

Aquest “passar per davant”, aquesta llibertat de Zaqueu, aquesta transformació que surt d’ell mateix –molt més efectiva que anar pel món donant lliçons com a voltes solem fer– ens dona unes pistes molt clares de per on ha d’anar el testimoni –el nostre testimoni– en l’actualitat. Només si sabem respectar les persones, només si sabem proposar sense imposar, només si sabem acollir tothom, sense descartar, sense jutjar, serem actuals, sabrem arribar a les persones per anunciar la bona notícia de Jesús. El testimoni de vida si arriba i pot obrar grans miracles. La teoria, el costum, la norma no ho fan.

Xavier Moretó, rector

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari