Homicat
21217
single,single-post,postid-21217,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

06 Oct Homicat

20191006_homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 6 d’Octubre de 2019, Diumenge XXVII temps ordinari, Lc 17, 5-10
“Si tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa…”

Un cop més, a l’evangeli escoltem unes quantes recomanacions. De ben segur que Lluc té en ment la comunitat a la que s’adreça, una comunitat a la que potser li costa una mica de creure i que no veu clar això de fer-se servidors els uns dels altres. Potser alguns han caigut en un cert “orgull religiós” i no acaben d’entrar en el missatge de Jesús…

La petició que els deixebles li fan a Jesús és significativa, fins i tot podríem dir que és suggerent: “Doneu-nos més fe” Potser algú es preguntarà. “Ah, però podem demanar més fe?” Doncs, efectivament, podem fer-ho. La fe és un do. No és fruit de cap mèrit nostre ni de cap esforç ni capacitació. Un altra cop –i ja en van uns quants– topem amb un altra contravalor, si més no en relació al nostre temps. En el nostre món tan voluntarista i actiu, que cerca tant el ser competitiu, topem amb una cosa que no depèn de nosaltres. En part per això Jesús era tant incomprès, àdhuc dels seus mateixos deixebles. El poble jueu es creia mereixedor del do de Déu. Era el poble escollit. Només ells podien tenir fe. Aquesta és la sorpresa –i l’escàndol– de Jesús: reconeix que els no jueus també poden creure! Revolucionari.

Tanmateix, la “pedra de toc” d’aquest evangeli és posar com exemple un criat en el compliment de la voluntat de Déu. En temps de Jesús, els criats –que només tenien els rics– no tenien cap dret. Eren esclaus. Per tant, l’exemple de Jesús deuria ser –un altra cop– sorprenent. Era totalment impensable tenir una atenció amb un criat i molt menys donar-li gràcies pel servei prestat. Era el seu deure. Faltaria més! Doncs nosaltres igual: “som servents sense cap mèrit, no hem fet més que els que ens tocava fer…” De fet, ja ho diu Jesús en d’altres fragments de l’evangeli: “qui vulgui ser el primer que es faci el darrer i servidor de tots”. Un altra contravalor i aquest si que deuria “fer forat”. Ni els deixebles de Jesús ni els membres de la comunitat de Lluc ho poden acceptar. Però és el que Jesús va fer tota la vida…

Senyor, doneu-nos més fe, sobretot per acceptar això de fer-nos servidors els uns als altres. Perquè aquesta és una de les pedres angulars de la construcció del Regne que Jesús ens va venir a anunciar. Si no “entrem” en això, malament rai…

Xavier Moretó, rector

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari