Homicat
20819
single,single-post,postid-20819,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

13 Ene Homicat

20190113_homicat

“Aquest és el meu fill estimat. Escolteu-lo”

Celebrem avui la festa del baptisme de Jesús. Amb aquesta festa acabem el temps de Nadal. Demà ja comencem el temps anomenat ordinari, fins que arribem a la Quaresma i ens preparem per celebrar la festa més gran: la Pasqua. Avui contemplem Jesús que es batejat en el Jordà per Joan. Els evangelistes ens diuen que des de aleshores Jesús comença a predicar: “el Regne de Déu és a prop, convertiu-vos!” Jesús parla des de la experiència d’intimitat amb Déu, una experiència fundant. Tanmateix hi ha un petit matís en la seva manera de dir i de fer. Malgrat Jesús parlarà de conversió, com ho feia Joan Baptista, no ho farà amb el seu estil. Tot i que Joan ens diu que “Ell batejarà amb aigua i amb foc” Jesús no ho farà així. Ell no seguirà el mateixa línia, ni la de Joan ni la dels altres profetes anteriors a ell. Jesús parlarà d’una realitat molt més sensible, molt més personal, molt més vital. Jesús ens parlarà del Regne de Déu. Una realitat que no s’imposa sinó que es proposa… Tot un canvi.

La primera lectura del profeta Isaïes ja ens dóna pistes d’aquest canvi: “No trencarà la canya que s’esberla, no apagarà la flama dels ble que vacil.la…” Aquest text que acostumem, a llegir per Setmana Santa, ja ens està parlant del canvi d’estil que es manifesta en Jesús. És un text atribuït al messies, el Servent de Yahvé. Aquesta figura misteriosa –que alguns especialistes atribueixen a una persona, fins i tot a un poble sencer– l’Església ha entès que ens parlava d’Ell. Ell és el servent sofrent, ungit per portar la bona nova als pobres i que dóna la vida. En l’evangeli Jesús rep –és ungit– amb l’Esperit Sant… Aquest estil ens està dient moltes coses: Jesús sap respectar, sap acompanyar sense trencar, sense fer violència, sense donar lliçons. Malgrat Ell ensenya –i a voltes denúncia la injustícia– sap escoltar i proposar. El seu estil no violenta. Quan els evangelistes ens expliquen el perquè de parlar en paràboles ens diuen: “parlava així per tal que cadascú s’endugués segons la seva disposició” Tot un advertiment per tots aquells que van pel món desqualificant i donant lliçons, entre ells alguns que es diuen cristians…

Els cristians només serem convincents si sabem parlar des de el coneixement intern, des de la relació d’intimitat amb Déu, com feia Jesús. Des de la teoria, per molt ben travada que estigui, no convencerem ningú. Per això és tan important que dediquem un temps de pregària personal, un temps de entrar en comunió amb Déu. Els evangelis ens diuen que Ell s’estava sovint tota la nit pregant…

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari