Homicat
21188
single,single-post,postid-21188,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

29 Sep Homicat

20190929 homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 29 de Setembre de 2019, Diumenge XXVI temps ordinari, Lc 16, 19-31
“Et van tocar bens de tota mena i a Llàtzer mals”

Ja fa uns quants diumenges que sentim a parlar de les riqueses i del perill que suposa estar pendents d’elles. L’advertència és clara: la vida, la pau, la felicitat no està en les coses. Un missatge aquest de gran actualitat. D’alguna forma –de manera més o menys vel.lada– se’ns està dient: quant més tinguis, quant més assegurat, quant més “al dia” estiguis, més feliç seràs. Però nosaltres sabem que això no és cert. La felicitat no està en les coses, és un altra cosa…

Avui Jesús en l’evangeli ens posa una mica “entre l’espasa i la paret”. Com en d’altres ocasions –i d’altres paràboles com la del fill pròdig que llegirem fa uns diumenges– Jesús sacseja les nostres consciències. Al paràbola del ric i el pobre ens obliga a aturar-nos i pensar: no estaré fent com el ric, que està tan pendent de regalar-se, de divertir-se i passar-s’ho bé, que no s’adona del pobre de solemnitat que té a la porta? L’evangelista Lluc –amb tota la intenció– fa un relat de grans contrastos: el ric que vestia de forma esplèndida –amb lli finíssim–, fent festes esplèndides, i el pobre que només volia les engrunes que queien de la seva taula i que tenia el cos nafrat, amb els gossos que les llepaven… Contrastos que frapen, que toquen la consciència. I es que Jesús –com es diu a l’inici del fragment– s’adreça als fariseus, segurament a aquells que no es fan amb els pobres o que creuen que mereixen ser pobres per alguna cosa que hauran fet. A voltes encara hi ha persones –també cristians– que ho diuen: “alguna cosa haurà fet…” davant la pobresa o la malaltia.

L’evangelista Joan ens diu en la seva 1ª carta: “al final de la vida ens examinaran en l’amor”. Què podrem presentar nosaltres quan hi arribem? De ben segur que les coses que hem anat amuntegant no les podrem presentar. “De qui serà tot això que has amagatzemat?” diu Déu al propietari del graner, aquell que es diu a si mateix: “descansa, diverteix-te. Tens béns de sobres” I si ens pregunten: “què n’has fet de la teva vida? Has estat només per les teves coses o has estat capaç d’ajudar l’altra, sobretot el més necessitat?

Recordem un altra cop les paraules de Jesús: “fa més feliç donar que rebre”. La felicitat està en estimar, no en les coses, per més satisfets que ens puguin deixar. Ens diu el mateix Joan: “Déu és amor. Qui estima coneix Déu perquè Ell és amor”. Frère Roger de Taizé encara va una mica més lluny: “Déu només pot estimar”

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari