Homicat
21178
single,single-post,postid-21178,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

22 Sep Homicat

20190922 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 22 de Setembre de 2019, Diumenge XXV temps ordinari, Lc 16, 1-18
“No podeu ser servidors de Déu i dels diners”

En diverses ocasions Jesús ens adverteix del perill d’enganxar-nos massa a les coses. Certament, si estem massa pendents del tenir i posem en les coses les nostres seguretats ja no necessitem tan a Déu… És una mica el tarannà del nostre temps. Anem tan atabalats, estem ocupats en tantes coses per tenir de tot que ja no hi ha temps per a res més. Un món que ja no necessita Déu… D’alguna forma se’ns està dient: quant més tinguis, quan més assegurat ho tinguis tot, més tranquil i més feliç seràs… Però nosaltres sabem que això no és cert que les coses no donen la felicitat, entre d’altres coses perquè sempre en volem més: l’últim model de mòbil, l’últim cotxe, l’aplicació més moderna, les millors vacances…

Tanmateix les lectures d’avui van una mica més enllà. El nostre afany per tenir i posseir pot comportar un “passar per sobre” de les persones. Això també és molt del nostre temps. Quants abusos, quants s’han quedat pel camí per l’afany d’acaparar d’un quants? Els casos de corrupció –tots per motius econòmics– han deixat persones sense ajuts. Els pobres sempre son els qui surten perdent. També podríem parlar de les feines. Quants veuen que son trepitjats en els seus drets perquè d’altres han decidit sacrificar-los per pujar i promocionar-se. Per no parlar de les feines precàries. Qui s’atrevirà ara a protestar i reclamar els seus drets laborals? I en aquestes petites coses ens hi va més del que en pensem… “Qui és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor…” No podem passar per sobre de la dignitat de les persones i molt menys en benefici propi, encara que molts ho facin.

Jesús ens ha desvetllat, un cop més, un contravalor del nostre temps. No podem utilitzar als altres en benefici propi. Primer és el bé de les persones. Més encara, quan estem pels altres, quan som capaços de donar i donar-nos –sense esperar res a canvi– llavors trobarem una felicitat que ningú més pot donar. Recordem la frase dels Fets dels Apòstols que Lluc posa en boca de Jesús: “Fa és feliç donar que rebre”.

Quan som capaços de viure així estem sent llum pe a nosaltres i per els altres. Aquest és el Regne que Jesús anunciava…

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari